Els Dra­gons Cata­lans tor­nen avui a Old Traf­ford, l’estadi del Manc­hes­ter Uni­ted, per­se­guint el somni de ser cam­pi­ons de la Super­lliga de rugbi a XIII, la com­pe­tició més trans­cen­dent de la moda­li­tat a l’hemis­feri nord. L’intrús nord-català en la lliga anglesa dis­puta avui con­tra els Wigan War­ri­ors (19 h, Esport3) la seva segona final després de caure al mateix estadi –el tea­tre dels som­nis– el 2021 con­tra el tot­po­derós Saint Helens (12-10), al qual, en aquesta ocasió, va ful­mi­nar la set­mana pas­sada al Gil­bert Bruts de Per­pinyà en la semi­fi­nal (12-6). Un par­tit èpic que ha fet enlai­rar l’heroi anglès Sam Tomkins, que va fer l’assaig deci­siu en l’últim minut, als altars del club. Tomkins va arri­bar als Dra­gons el 2019 i havia jugat abans, en dues eta­pes, un total de set anys amb els War­ri­ors, cinc vega­des cam­pi­ons en onze finals. És evi­dent que coneix a bas­ta­ment el rival. És l’arrière titu­lar, un pal de paller impres­cin­di­ble. Steve McNa­mara, el tècnic dels Dra­gons, que ja diri­gia l’equip fa dos anys, té clar que l’experiència de la der­rota és un valor afe­git: “Sé que els juga­dors saben què vol dir jugar la final per segon cop i què cal per superar la línia. Hem après molt de la der­rota del 2021.” Hi ha onze juga­dors dels actu­als Dra­gons, però, que han par­ti­ci­pat almenys un cop en una final.

Per enten­dre la mag­ni­tud de la victòria de les semi­fi­nals, només cal veure que el Saint Helens –cone­gut com els Saints– havia gua­nyat les últi­mes qua­tre edi­ci­ons de la Super­lliga. L’esclat pel tri­omf i per la manera com es va pro­duir va des­fer­mar l’eufòria i va des­en­ca­de­nar una invasió de camp recri­mi­nada pel mateix club poste­ri­or­ment a través d’un comu­ni­cat per evi­tar san­ci­ons.

Ber­nat Guasch (Per­pinyà, 1960), empre­sari de la carn i net de l’exal­calde de l’Espluga de Fran­colí, que va haver d’emi­grar a la Cata­lu­nya del Nord durant la guerra civil i va ser pres a Arge­lers, va res­sus­ci­tar un esport que anava llan­guint a la Cata­lu­nya Nord quan va fun­dar els Dra­gons Cata­lans l’any 2006. El pre­si­dent i ànima del club va deci­dir que el seu himne seria Els sega­dors, que sona sem­pre que l’equip juga a casa. A prin­cipi d’aquest segle, l’any 2000, va néixer de la fusió del XIII Català i del Sant Esteve, dos bas­ti­ons del rugbi a 13 francès, la Unió Tret­zista Cata­lana (UTC), que a par­tir del 2006 es va con­ver­tir en els Dra­gons Cata­lans. Guasch li va posar el nom apel·lant a la lle­genda de sant Jordi i el drac.

La final, per tant, és altre cop la cul­mi­nació d’un equip que va ser con­vi­dat a jugar la Super­lliga ara fa quinze anys i que fa i ha fet història con­ver­tint-se en el pri­mer con­junt no anglès que llui­tarà pel títol. A les vitri­nes, els nord-cata­lans hi exhi­bei­xen la Cha­llenge Cup gua­nyada con­tra el War­ring­ton el 2018, però el títol de la Super­lliga és de gamma extra, i el cert és que es pre­veu un par­tit com­pli­cat. Els Dra­gons van aca­bar la fase regu­lar segons lloc rere pre­ci­sa­ment el Wigan War­ri­ors, tots dos amb idèntic balanç: 20 victòries i 7 der­ro­tes. En les semi­fi­nals, a més, els War­ri­ors van apa­llis­sar el Hull KR: 42-12.