El lle­gen­dari atleta català dels anys cin­quanta i sei­xanta Tomàs Bar­ris Ballestín (1930, Bar­ce­lona) ha mort als 93, segons ha con­fir­mat la Fede­ració Cata­lana d’Atle­tisme. El bar­ce­loní, espe­ci­a­lista en les pro­ves de mitja distància i olímpic a Roma el 1960, va ser un dels pri­me­res cor­re­dors del país que va assa­bo­rir l’èxit en pro­ves inter­na­ci­o­nals. Va gua­nyar l’or en els 1.500 m dels Jocs Medi­ter­ra­nis de Bei­rut (1959) i la plata en la mateixa distància a Nàpols (1963). També va ser sub­campió dels jocs Ibe­ro­a­me­ri­cans de San­ti­ago de Xile (1959) i de Madrid (1963).

A Cata­lu­nya va ser tot un pio­ner en aquest esport ja que va ser el pri­mer atleta que va dis­po­sar d’un mànager propi. El seu debut va tenir lloc el 1947 en la Jean Bouin. Als anys cin­quanta es va entre­nar sota les ordres d’Olli Virho i, poste­ri­or­ment, amb l’ale­many Wol­de­mar Gersch­ler. Va for­mar part, entre d’altres, de les sec­ci­ons d’atle­tisme de l’Espa­nyol i el Barça. Entre els 800 i els 1.500 m va gua­nyar setze cam­pi­o­nats d’Espa­nya i va ser recor­dista de Cata­lu­nya de la milla, una distància de gran rellevància durant els cin­quanta i els sei­xanta. La seva millor marca en els 1.500 m la va fer a Turku, la ciu­tat del fin­landès Paavo Nurmi, amb 3:41.7, que en aquell moment va ser la 13a millor de tots els temps.

Va ser entre­na­dor en l’Espa­nyol i en el CA Laietània de Mataró. Va ser pre­miat, entre d’altres guar­dons, amb la meda­lla de plata al Mèrit Espor­tiu de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d’Atle­tisme (1994), la meda­lla com a For­ja­dor de la Història Espor­tiva de Cata­lu­nya (1995) i la Creu de Sant Jordi (2018).