La pre­si­denta de la fede­ració cata­lana d’atle­tisme, Mercè Rosich, que també va ser atleta, ha lamen­tat aquest matí la mort de Carme Valero (68 anys), una de les millors espor­tis­tes cata­la­nes de tots els temps. “Ella era més jove però als anys setanta jo també era atleta i totes les dones que prac­ticàvem aquest esport sem­pre la vam tenir com la nos­tra gran refe­rent”, explica la pre­si­denta, que con­si­dera que la saba­de­llenca és la gran “pio­nera” d’aquest esport a Cata­lu­nya. “La mare de l’atle­tisme català, si ho vols dir així.”

“Ella ha expli­cat sovint la dis­cri­mi­nació que va patir en les dife­rents selec­ci­ons espa­nyo­les; encara en un últim home­natge que li van fer a Sant Hilari va recor­dar aque­lles anècdo­tes. Ella ho va superar i va demos­trar que les dones també existíem en l’esport d’elit”, recorda la pre­si­denta, que sem­pre que va trac­tar amb ella la va tro­bar una per­sona “oberta, sen­zi­lla i una gran com­pa­nya d’equip.” “Amb 18 anys ja era cons­ci­ent del seu poten­cial i de la seva res­pon­sa­bi­li­tat com atleta. Vam anar a dis­pu­tar un encon­tre a Lis­boa amb la selecció de Bar­ce­lona i algu­nes atle­tes el dia abans vam anar a fer un tomb per la ciu­tat i ella no va voler venir perquè neces­si­tava con­cen­trar-se per la com­pe­tició. Aquell era el seu caràcter gua­nya­dor. “

Rosich lamenta que en pocs mesos l’atle­tisme català hagi per­dut Valero i el seu antic entre­na­dor, Josep Molins, que va morir al març. “A Saba­dell Valero era una de les dones més cone­gu­des i tot l’atle­tisme català l’esti­mava perquè tot­hom que hi trac­tava veia quin era el seu tarannà més enllà dels èxits espor­tius.”