El Barça, sense premi

La cla­ri­vidència i la deter­mi­nació de Gisli Krist­jans­son, amb un gol a dos segons del final, van frus­trar les aspi­ra­ci­ons del Barça de pun­tuar i sege­llar defi­ni­ti­va­ment el pri­mer lloc de grup de la Cham­pi­ons. En la clas­si­fi­cació de la lli­gueta, el Mag­de­burg empata a 22 punts, però l’equip blau­grana es manté líder gràcies al goal-ave­rage (32-20 en la pri­mera volta) i con­ti­nua tenint la pae­lla pel mànec perquè amb un tri­omf al Palau con­tra el Mont­pe­ller en farà prou per asse­gu­rar-se la pri­mera plaça passi el que passi en el duel d’alt vol­tatge final entre el Veszprém i el con­junt germànic. L’equip hon­garès, que ahir no va fallar a Mont­pe­ller (31-37), és ter­cer amb 20 punts. El con­junt de Car­los Ortega va mar­car el ritme i va tenir sota con­trol el campió euro­peu durant més de 40 minuts. La reacció local, amb un par­cial de 5-0 a còpia de con­tra­a­tacs, va can­viar el guió i va gene­rar dub­tes en la for­mació blau­grana, que va aca­bar clau­di­cant en el cara o creu final.

Els pri­mers 20 minuts de joc van ser un inter­canvi de gols. Amb un ritme de ver­ti­gen, els dos equips van apos­tar per les tran­si­ci­ons ràpides. La major apor­tació de la por­te­ria del Barça, altre cop amb un Emil Niel­sen molt ins­pi­rat i Gon­zalo Pérez de Var­gas con­tri­buint-hi atu­rant un penal, van donar la ini­ci­a­tiva als blau­grana. Aleix Gómez, molt efec­tiu en els penals i des de l’extrem, impul­sava el con­junt català fins al 8-11. L’exclusió de Javi Rodríguez (20’) va donar aire al Mag­de­burg, que tor­nava a ajus­tar el resul­tat (11-12). En el tram final de la pri­mera mei­tat les defen­ses es van endu­rir, però Dika Mem, a còpia de míssils, va exer­cir de desem­bus­sa­dor per man­te­nir la ini­ci­a­tiva.

Després de la represa, el Barça va fer un pas enda­vant. Incom­men­su­ra­ble en defensa i amb una con­nexió per­fecta entre Mem i Frade, l’equip blau­grana va tor­nar a obrir forat. Amb 5 gols gai­rebé con­se­cu­tius, el pivot por­tuguès va enfi­lar la renda fins als 4 gols (16-20). Ben­net Wegert va dema­nar temps mort per fre­nar aquesta dinàmica. Les con­sig­nes van donar resul­tat perquè el Mag­de­burg va recu­pe­rar algu­nes pilo­tes i, letal al con­tra­a­tac, va equi­li­brar el resul­tat en un tres i no res. Tot i no estar en les millors con­di­ci­ons físiques, Krist­jans­son lide­rava l’atac local i col·locava el seu equip al davant (22-21) per pri­mer cop des de l’1-0 i el 2-1 ini­cial. Frade, altre cop, tren­cava la sequera blau­grana per obrir una fase d’enorme equi­li­bri. El Mag­de­burg s’emba­lava (26-24) i feia encen­dre els llums d’alarma a la ban­queta cata­lana. Un temps mort d’Ortega tenia efec­tes imme­di­ats (26-27). Però el Mag­de­burg va tor­nar a jugar la carta de Krist­jans­son i el cen­tral islandès va resol­dre en l’últim sos­pir.