El món del sumo està de dol després que el lle­gen­dari llui­ta­dor Ake­bono Taro, va morir dilluns, a causa d’una insu­ficiència cardíaca. Tenia 54 anys i havia esde­vin­gut onze vega­des campió d’un gran tor­neig.

Natu­ral de Hawaii, el seu nom ori­gi­nal era Rowan i va ini­ciar-se en l’esport a través del bàsquet. Després de pas­sar per la uni­ver­si­tat del seu Estat, va conèixer un antic llui­ta­dor de sumo hawaià, Taka­miyama. Ell va ser qui el va engres­car a prac­ti­car aquest esport. A finals dels vui­tanta va volar fins al Japó per ins­tal·lar-s’hi. Va adop­tar el nom d’Ake­bono i va fer el seu debut pro­fes­si­o­nal el març de 1988. La seva alçada i el seu pes el van con­ver­tir en un dels llui­ta­dors més gros­sos de tots els temps. Llui­tava de forma molt agres­siva i ràpida­ment va anar ascen­dint de cate­go­ries fins a esde­ve­nir un dels millors llui­ta­dors del moment. L’any 1993 va fer història en con­ver­tir-se en el pri­mer llui­ta­dor no nas­cut al Japó en asso­lir el cam­pi­o­nat del rang més alt d’aquest l’esport, el de yoko­zuna. Va estar-se durant onze anys en aquesta divisió, i l’any 2000 va asso­lir un altre rècord en gua­nyar 76 com­bats de 90 pos­si­bles. L’any 2001 va reti­rar-se després de patir una greu lesió. Va con­ver­tir-se en mem­bre de l’Asso­ci­ació Japo­nesa de Suma i va dedi­car-se a ser entre­na­dor.

A mit­jan dècada dels 2000, va voler pro­var sort dis­pu­tant algun com­bat de kick-boxing i d’arts mar­ci­als mix­tes.