El neda­dor escocès David Wilkie campió olímpic dels 200 m braça a Mon­treal el 1976, va morir ahir als 70 anys, segons va con­fir­mar la família als mit­jans britànics. Aque­lla final olímpica és una de les més recor­da­des de la història ja que va ser capaç de rebai­xar el rècord del món de la distància en més de tres segons (2:15.11). Va estar durant qua­tre anys imba­tut en els 200 m braça i va ser el pri­mer neda­dor britànic en con­que­rir un or olímpic en 68 anys.

Als anys setanta es va con­ver­tir en tota una cele­bri­tat al seu país i a tota la Gran Bre­ta­nya. Als Jocs de Munic del 1972 ja havia estat sub­campió olímpic dels 200 m, un any després va ser campió del món i el 1974, com­pe­tint amb Escòcia, va ser campió als Jocs de la Com­monwe­alth dels 100 i els 200 m braça. Per pri­mer cop un espor­tista era campió olímpic, del món i de la Com­monwe­alth en una mateixa prova en un període de dos anys.

El 1975 va esco­llit millor espor­tista britànic després de coro­nar-se amb dos títols mun­di­als més a Cali impo­sant-se en els 100 i els 200 m braça, Es va reti­rar després de ser campió olímpic al Canadà amb només 22 anys.

Wilkie va viure de petit uns anys a Sri Lanka abans que la família es tras­lladés a Edim­burg. L’esde­ve­ni­ment que el mar­ca­ria per tota la vida va ser el seu debut olímpic a Munic, no només perquè va veure en directe la gesta de Mark Spitz, que va gua­nyar set ors, sinó per la mas­sa­cre dels atle­tes d’Israel, molt a prop d’on dor­mia el seu equip.