L’exju­ga­dor inter­na­ci­o­nal i entre­na­dor d’hand­bol Fer­nando Bolea (Sara­gossa, 1965), va morir ahir a Valla­do­lid als 59 anys a causa d’una malal­tia dege­ne­ra­tiva. Es va for­mar a les files de l’escola Cora­zo­nis­tas de Sara­gossa però el 1984 va fer el salt a la màxima cate­go­ria de l’hand­bol espa­nyol n el Mic­helín de Valla­do­lid.

La seva era dau­rada la va viure en l’històric Bida­soa d’Irun. En cinc tem­po­ra­des en el club basc va aixe­car una lliga Aso­bal, una copa del Rei, una copa Aso­bal i la copa d’Europa del 1995. Després de debu­tar amb la selecció espa­nyola el 1989 va con­ver­tir-se en un juga­dor fix en les con­vo­catòries del com­bi­nat. Va jugar els Jocs Olímpics del 1992, on l’equip va ser cinquè.

Era un extrem atípic ja que tenia prou alçada per jugar en la pri­mera línia (1m88). Era impla­ca­ble quan rebia la pilota a la seva banda, l’esquerra, i va ser un dels millors juga­dors euro­peus en con­tra­a­tac en els seus anys al Bida­soa (1990-1995).

Va jugar en altres equips com l’Aca­de­mia Octa­vio de Vigo i el Hame­lin ale­many abans de tor­nar a Sara­gossa i reti­rar-se com a juga­dor el 2003. Va entre­nar l’equip ara­gonès i el va con­duir a l’Aso­bal el 2005. També va entre­nar a Itàlia i va asso­lir un altre ascens a l’Aso­bal en el Ciu­dad de Gua­da­la­jara. També va tor­nar al Bida­soa com a entre­na­dor abans de reti­rar-se per culpa de la seva malal­tia. L’Ajun­ta­ment de Sara­gossa el va home­nat­jar el 2021 per la seva tra­jectòria.