L’Auxois és un conjunt de valls entre el Loira, el Roine i el Sena. L’antic Auxois (en llatí: pagus Alesiensis) era el país d’Alésia, l’oppidum dels Mandubians, situat prop de l’actual Alise-Sainte-Reine, és famós per la batalla decisiva de l’any 52 abans de Crist, on l’exèrcit romà de Juli Cèsar es va imposar a la coalició gal·la liderada per Vercingètorix, el líder dels arverns. Tot això cal explicar-ho als que no han llegit mai les històries d’Astèrix, la resta ho sabem prou bé.

Aquestes valls estan situades també en el cor de la Borgonya, una regió històrica més vasta que, a la vegada, està situada en el cor mateix de França.

Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, conegut com a Vauban, el gran enginyer i arquitecte militar de la França de Lluís XIV, va acabar els seus estudis a Semur i Viollet-le-Duc, conegut pel gran públic per les seves restauracions de construccions medievals, edificis religiosos i castells, com ara Notre-Dame de París, Carcassona o el Mont Saint-Michel, és l’autor també de la restauració de la col·legiata de Notre-Dame de Semur i de les seves muralles.

La cursa, sortint de Semur, anirà fent diverses maniobres de distracció, passant per Pouillenay, Vitteaux i Massingy, abans d’agafar definitivament el rumb cap al nord a Saint-Seine-l’Abbaye. Pobles rurals i medievals: castells, donjons, abadies… Si us hi acosteu, us informaran a les oficines de turisme.

Els ciclistes pedalaran cap a Chaumont, travessant el riu Aube, l’Aufon i el Suize i acompanyats en tot moment pel Plateau des Langres, l’altiplà que s’estén entre la depressió d’Auxois al sud-oest i els altiplans de Saône al nord-est. Cobreix aproximadament els dos terços nord de la Côte-d’Or i el sud-oest de l’Haute-Marne. El seu nom està associat a la població de Langres, que sembla flotar en la boira en el seu llom.

Chaumont va ser conegut fins a mitjan segle XX per la seva indústria de guants, la Ganterie Tréfousse, que en fabricava per a totes les gran marques de luxe. Durant la Primera Guerra Mundial va ser seu de les forces americanes comandades pel general Pershing.

A Bologne es trobaran amb el riu Marne i trencaran cap a l’esquerra, rodejant el bosc de l’Étoile. Passaran per Annéville-la-Prairie, Meures, Sexfontaines i Juzennecourt per arribar a bona hora, si Déu vol, a Colombey-les-Deux-Eglises.

Colombey és un simple llogaret de 679 habitants on el general De Gaulle tenia la seva residència, La Boisserie. Només cal preguntar pel general al bar de Colombey-les-Deux-Églises perquè tots comencin a desenterrar anècdotes. De quan estava assegut a l’església, encarcarat, sense que ningú ocupés els seients contigus, «com si es trobés dins una campana de vidre». De com es lliurava a la seva filla minusvàlida Anne, ballant en rotllana i picant-se les cuixes amb les mans. De com, entre el 1946 i el 1958, mentre no va exercir cap càrrec, la seva dona Yvonne feia la compra al poble mirant cada franc. De com va partir a l’estiu de 1958 per salvar de nou França, protegint-la dels «ultres» algerians i la imminent guerra civil. De com tornava una vegada i una altra al poblet, «la meva llar i la meva amiga», fins i tot sent president.

El 16 de juliol de 1960, durant l’etapa Besançon-Troyes del Tour, el dia abans de l’arribada a París, la cursa va ser neutralitzada durant uns minuts per saludar de Gaulle. El general va agrair a peu de carretera a Jacques Goddet, aleshores director del Tour, aquesta parada d’homenatge, i va donar la mà a Gastone Nencini, portador del mallot groc i futur guanyador. La història diu que Pierre Beuffeuil, que es va retardar un moment i que gràcies a aquesta parada improvisada havia pogut posar-se al dia amb el gran grup, va passar després a l’atac i va guanyar l’etapa en solitari a Troyes.

Colombey-les-Deux-Églises es troba a les proximitats de la zona de producció de xampany i a prop hi ha viticultors especialitzats: podem citar sobretot el xampany A. Viot et fils, l’explotació del qual es troba a 10 km del poble, o el xampany de Barfontarc, a 15 km. Els podeu trobar Bulles de l’Aube en promoció i us els portaran a casa per menys de setanta euros l’ampolla, ampolla Màgnum, això sí.