Final d’etapa

Els Jocs de París supo­sa­ran l’última com­pe­tició en la dila­tada car­rera de Blai Malla­rach, l’esquerrà de la selecció de David Martín. “Està cent per cent deci­dit. Vull gau­dir d’aquesta última experiència i donar-li el valor que té com el punt final de la meva car­rera”, explica el ja exju­ga­dor de l’Astral­pool CN Saba­dell, que després de l’estiu aga­farà les male­tes i tor­narà a Olot per incor­po­rar-se a l’empresa fami­liar de cons­trucció de cases de fusta. “Em quedo amb les amis­tats que m’emporto, els bons moments que he tin­gut amb els com­panys, el dia a dia, les grans famílies que hem acon­se­guit, ja sigui amb la selecció o amb els clubs. L’apre­nen­tatge a títol per­so­nal de superació, de constància, de tre­ball i d’esforç m’acom­pa­nyarà tota la vida”, remarca el juga­dor gar­rotxí.

Foca­lit­zats

Felipe Per­rone reco­neix que afron­tarà els Jocs de París com si fos l’última gran com­pe­tició amb la selecció espa­nyola, però matisa: “He de dir que ja he afron­tat abans altres cam­pi­o­nats d’aquesta manera, així que ja veu­rem què passa després.” Per­rone també acaba con­tracte amb l’Atlètic Bar­ce­lo­neta, però medita con­ti­nuar un curs més: “Crec que sí, encara que no és segur al cent per cent. M’ho vull pren­dre amb calma, perquè és una decisió molt difícil que va molt més enllà de l’esport. És una decisió de vida.” El capità assa­bo­reix el moment i no vol que altres pen­sa­ments el des­tor­bin. “Queda una cosa tan gran com són els Jocs i no vull arri­bar allà amb la sen­sació que aquesta serà l’última. La qüestió és viure-la i després ja deci­diré què faré”, sen­ten­cia. Com ja va comen­tar en una entre­vista en aquest diari, el plan­te­ja­ment de Laura Ester (1990) és simi­lar, un cop cone­gut el seu final d’etapa al CN Saba­dell. “Encara no sé què pas­sarà després dels Jocs. Si seguiré jugant o no, i on jugaré. El que tinc molt clar és que vull gau­dir d’aquest estiu, i després ja deci­diré. M’agra­da­ria seguir un any més, però s’han de valo­rar mol­tes coses”, deia fa un parell de set­ma­nes.

També ha ajor­nat el rumb del seu futur amb poste­ri­o­ri­tat als Jocs Anni Espar, un dels fars tant de la selecció de Miki Oca com del CN Mataró de Dani Ballart. “Per­so­nal­ment, el fet d’haver gua­nyat la lliga m’ha donat un plus d’ener­gia per poder arri­bar encara amb més moti­vació al repte olímpic amb la selecció”, asse­gura res­pecte als Jocs de París. Pel que fa al futur, no s’acaba de defi­nir: “No prendré posició perquè al cent per cent no ho sé. No vull pren­dre cap decisió perquè em vull espe­rar a veure com aca­ben els Jocs. Vull anar per sen­sa­ci­ons. Al gener aniré gai­rebé segur a la lliga d’Austràlia, però no sé si en els pri­mers mesos de com­pe­tició em rein­cor­po­raré al Mataró.”

Marc Larumbe, en canvi, ja té defi­nit el nou full de ruta un cop tan­cada l’etapa al Bar­ce­lo­neta i posarà rumb cap a Mar­se­lla. “A l’hora de pren­dre la decisió, s’han aple­gat molts fac­tors. L’oferta, lògica­ment, és molt bona. Mai havia jugat a l’estran­ger i acabo de fer 30 anys. Si no marxo ara, pràcti­ca­ment ja no hau­ria mar­xat del Bar­ce­lo­neta. Tinc ganes de sen­tir la pressió de ser un dels juga­dors estran­gers de l’equip”, explica. Després de dos cur­sos al Novi Beo­grad, Álvaro Gra­na­dos tam­poc ha tin­gut cap dubte per fer el salt al Pro Recco, el club més llo­re­jat d’Europa, amb onze Cham­pi­ons a les vitri­nes. “Arri­bar al Pro Recco, a més de ser una opor­tu­ni­tat increïble per entre­nar-me i jugar amb els millors, sig­ni­fica com­plir un somni”, sen­ten­cia. Anhels i rep­tes més enllà de París.