La Strade Bianche és una cursa ciclista italiana de fama mundial que té lloc cada any a la Toscana. Aquest esdeveniment, creat l’any 2007, es distingeix pel seu recorregut atípic, per molts camins de terra blanca típics de la regió, fet que li va valdre aquest nom. Aquests camins del vi amb superfícies de grava entre les vinyes de la Xampanya es presenten per primera vegada a la ruta de Grande Boucle. El recorregut de l’etapa són 199 km, entre els quals es reparteixen catorze camins blancs de diferent dificultat, passant molts d’ells per les côtes de l’Aube, on es produeix un xampany daurat i escumós, i acolorit com els vitralls de la catedral de Troyes.

L’etapa, en forma de circuit surt i arriba de Troyes, capital històrica de la Champagne, on a part del famós vi, també es produeix el rosé des Riceys, l’andouillette, cols per a la choucroute i els formatges Chaource, Champ sur Barse i el Mussy. Si us ve de gust podeu esperar que passin els ciclistes amb una taula de formatges a mà i una ampolla de xampany en fresc, no cometeu l’error d’obrir una altra mena d’escumós.

La catedral de Sant Pere i Sant Pau de Troyes, d’una sola torre, és una meravella de l’arquitectura gòtica, té els vitralls més grans de França, més de 1.500 metres quadrats, dels segles XIII, XV i XVI. Acull l’orgue de l’abadia de Clairvaux i una col·lecció notable de santuaris, relíquies, esmalts llemosins i peces d’orfebreria.

Aquí va néixer Chrétien de Troyes, nascut cap al 1130 i mort entre el 1180 i el 1190, va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa. Escrivia en xampanyès i fou un dels grans personatges de la literatura de l’edat mitjana gràcies a les seves nombroses obres. La Biblioteca Blava, una primera forma de literatura anomenada “popular”, va ser inventada i impresa a Troyes l’any 1602 pels germans Oudot, sobretot Nicolas Oudot el signe del qual era la Gorra d’Or Coronada.

Els ciclistes sortiran de Troyes seguint les busques del rellotge, cap al llac d’Orient i el bosc nacional del mateix nom i passant per Vendeuvre-sur-Barse, on hi ha un chateau, però també és conegut per una marca de tractors que van ser molt populars a França als anys cinquanta i seixanta, i per una fàbrica de sants que també va tancar en la mateixa època.

A Bar-sur-Aube, en un dels extrems del recorregut hi ha els dos primers recorreguts “blancs”: el de Bligny a Bergères i el de Baroville. Després baixaran cap a Essoyes i ja encadenaran la resta de camins, travessant diverses vegades l’autopista A5.

Diuen que el centre històric de Troyes té forma de tap de xampany i al bell mig d’aquest “bouchon” hi ha la famosa Ruelle des Chats, un dels carrers més antics de Troyes. L’estretor del carrer l’ha convertit durant molt de temps en el lloc ideal per als petits felins, que podien navegar lliurement de terrat en terrat. Els gats estan molt ben establerts en aquest carrer i regnen en silenci sobre el seu petit món. Les bigues instal·lades a través del carrer serveixen per aguantar les cases que comencen a inclinar-se massa. Les llambordes recorden els orígens baixmedievals del carrer, i el camí central ha servit des de fa temps per distingir les persones segons els seus rangs socials. Per evitar les “aigües grises” que fluïen, només els privilegiats es quedaven a les vores, mentre que els altres havien de passar pel centre. Durant molt de temps, aquest carrer va tenir fama de ser molt poc freqüentat. La prostitució en particular havia escollit aquest carrer per establir-se i fer el seu negoci. Per això es va decidir instal·lar portes a cada extrem del carrer, les restes de les quals encara es poden observar a cada costat del carrer.

Avui els francesos estan de segona volta i el destí del país és incert, però si reserveu taula a Chez Félix a la ruelle des Chats, podreu degustar encara uns Œuf crémeux i unes Andouillettes de Troyes 5A amb patates fregides, un assortiment de formatges i uns “Abricots rôtis au miel et romarin avec glace de vanille”. Tal com deia Chrétien de Troyes, «Cada feina requereix cor i esforç…».