Ciclisme

Pels camins del Tour 2024

Etapa 9. Troyes - Troyes

La Strade Bianche és una cursa ciclista ita­li­ana de fama mun­dial que té lloc cada any a la Tos­cana. Aquest esde­ve­ni­ment, creat l’any 2007, es dis­tin­geix pel seu recor­re­gut atípic, per molts camins de terra blanca típics de la regió, fet que li va val­dre aquest nom. Aquests camins del vi amb superfícies de grava entre les vinyes de la Xam­pa­nya es pre­sen­ten per pri­mera vegada a la ruta de Grande Bou­cle. El recor­re­gut de l’etapa són 199 km, entre els quals es repar­tei­xen catorze camins blancs de dife­rent difi­cul­tat, pas­sant molts d’ells per les côtes de l’Aube, on es pro­du­eix un xam­pany dau­rat i escumós, i aco­lo­rit com els vitralls de la cate­dral de Troyes.

L’etapa, en forma de cir­cuit surt i arriba de Troyes, capi­tal històrica de la Cham­pagne, on a part del famós vi, també es pro­du­eix el rosé des Riceys, l’ando­ui­llette, cols per a la chou­croute i els for­mat­ges Cha­ource, Champ sur Barse i el Mussy. Si us ve de gust podeu espe­rar que pas­sin els ciclis­tes amb una taula de for­mat­ges a mà i una ampo­lla de xam­pany en fresc, no come­teu l’error d’obrir una altra mena d’escumós.

La cate­dral de Sant Pere i Sant Pau de Troyes, d’una sola torre, és una mera­ve­lla de l’arqui­tec­tura gòtica, té els vitralls més grans de França, més de 1.500 metres qua­drats, dels segles XIII, XV i XVI. Acull l’orgue de l’aba­dia de Clair­vaux i una col·lecció nota­ble de san­tu­a­ris, relíquies, esmalts lle­mo­sins i peces d’orfe­bre­ria.

Aquí va néixer Chrétien de Troyes, nas­cut cap al 1130 i mort entre el 1180 i el 1190, va ser un dels pri­mers autors impor­tants de la lite­ra­tura fran­cesa. Escri­via en xam­panyès i fou un dels grans per­so­nat­ges de la lite­ra­tura de l’edat mit­jana gràcies a les seves nom­bro­ses obres. La Bibli­o­teca Blava, una pri­mera forma de lite­ra­tura ano­me­nada “popu­lar”, va ser inven­tada i impresa a Troyes l’any 1602 pels ger­mans Oudot, sobre­tot Nico­las Oudot el signe del qual era la Gorra d’Or Coro­nada.

Els ciclis­tes sor­ti­ran de Troyes seguint les bus­ques del rellotge, cap al llac d’Ori­ent i el bosc naci­o­nal del mateix nom i pas­sant per Ven­deuvre-sur-Barse, on hi ha un cha­teau, però també és cone­gut per una marca de trac­tors que van ser molt popu­lars a França als anys cin­quanta i sei­xanta, i per una fàbrica de sants que també va tan­car en la mateixa època.

A Bar-sur-Aube, en un dels extrems del recor­re­gut hi ha els dos pri­mers recor­re­guts “blancs”: el de Bligny a Bergères i el de Baro­vi­lle. Després bai­xa­ran cap a Essoyes i ja enca­de­na­ran la resta de camins, tra­ves­sant diver­ses vega­des l’auto­pista A5.

Diuen que el cen­tre històric de Troyes té forma de tap de xam­pany i al bell mig d’aquest “bouc­hon” hi ha la famosa Rue­lle des Chats, un dels car­rers més antics de Troyes. L’estre­tor del car­rer l’ha con­ver­tit durant molt de temps en el lloc ideal per als petits felins, que podien nave­gar lliu­re­ment de ter­rat en ter­rat. Els gats estan molt ben esta­blerts en aquest car­rer i reg­nen en silenci sobre el seu petit món. Les bigues ins­tal·lades a través del car­rer ser­vei­xen per aguan­tar les cases que comen­cen a incli­nar-se massa. Les llam­bor­des recor­den els orígens baix­me­di­e­vals del car­rer, i el camí cen­tral ha ser­vit des de fa temps per dis­tin­gir les per­so­nes segons els seus rangs soci­als. Per evi­tar les “aigües gri­ses” que fluïen, només els pri­vi­le­gi­ats es que­da­ven a les vores, men­tre que els altres havien de pas­sar pel cen­tre. Durant molt de temps, aquest car­rer va tenir fama de ser molt poc freqüentat. La pros­ti­tució en par­ti­cu­lar havia esco­llit aquest car­rer per esta­blir-se i fer el seu negoci. Per això es va deci­dir ins­tal·lar por­tes a cada extrem del car­rer, les res­tes de les quals encara es poden obser­var a cada cos­tat del car­rer.

Avui els fran­ce­sos estan de segona volta i el destí del país és incert, però si reser­veu taula a Chez Félix a la rue­lle des Chats, podreu degus­tar encara uns Œuf crémeux i unes Ando­ui­llet­tes de Troyes 5A amb pata­tes fre­gi­des, un assor­ti­ment de for­mat­ges i uns “Abri­cots rôtis au miel et roma­rin avec glace de vani­lle”. Tal com deia Chrétien de Troyes, «Cada feina reque­reix cor i esforç…».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.