Etapa 14. Pau - Saint-Lary-Soulan Pla d’Adet

Aquell pai­satge que ahir podíem con­tem­plar des del bule­vard de Pau, avui serà l’objec­tiu de l’etapa: els Piri­neus, amb el Tor­ma­let com a joia de la corona de l’etapa ciclista, però nosal­tres, com sem­pre ani­rem a la nos­tra.

Els fran­ce­sos, sem­pre inqui­ets, han bate­jat aquesta regió com Nou­ve­lle Aqui­ta­nie, amb capi­tal a Bor­deus, però nosal­tres ara mateix estem al depar­ta­ment dels Piri­neus atlàntics que con­te­nen els ter­ri­to­ris històrics bas­cos i també el Bearn, que és una comarca occi­tana. El depar­ta­ment va pren­dre el nom de Pyrénées-Atlan­ti­ques per decret del 10 d’octu­bre de 1969 perquè els habi­tants del depar­ta­ment tro­ba­ven el terme Bas­ses-Pyrénées reduc­tor en com­pa­ració amb el depar­ta­ment dels Alts Piri­neus.

La salsa bear­nesa no té res a veure amb el Bearn perquè es va inven­tar a la regió de París, però d’espe­ci­a­li­tats locals no en fal­ten: la Poule au pot; el Tou­rin blanchi, que és una mena de sopa d’all; la char­cu­te­rie béarnaise, amb molt pebre i sovint ama­nida amb all; el Daube de Noël, un esto­fat; els Crespèts , bunyols de Car­na­val; la truita i el salmó sal­vatge dels Gaves; el pebrot bearnès; la sal de Salies-de-Béarn; el Russe, un pastís d’amet­lles i pra­liné; la Tourtière bear­nesa, un pastís de pomes; el Gar­fou, un bri­oix amb anís verd, lli­mona i rom; les Cou­coug­net­tes, una con­fi­te­ria de mas­sapà i xoco­lata; el Pastis bou­rit béarnais, un pastís a base d’una massa dolça extre­ma­da­ment fina ple­gada en acordió i rui­xada amb una salsa específica durant la cocció; el Jurançon, un vi blanc sec o dolç AOC; el Béarn-Bellocq, vi negre AOC; i l’aigua mine­ral d’Ogeu. I tot això men­tre els ciclis­tes van peda­lant…

Pri­mer pas­sa­ran per Coar­raze, seu d’una de les qua­tre baro­nies més impor­tants de Bearn, el Château de Coar­raze està a l’altura de la riquesa i el poder dels seus senyors. Després vindrà Les­te­lle-Béthar­ram amb el seu antic pont cata­lo­gat sobre el Gave de Pau. Expul­sat d’Espa­nya amb la seva família per la guerra civil de 1936, l’escrip­tor Jorge Sem­prun s’hi va refu­giar durant un temps.

Quan arri­bin a Saint-Pé-de-Bigorre ja seran als Alts Piri­neus. Hi ha una aba­dia que va ser fun­dada per mon­jos de l’orde de Cluny, de l’edi­fici romànic només que­den dues absi­di­o­les a la part ori­en­tal, un tram de mura­lla a la nau sud, un porxo medi­e­val a ponent, i alguns ele­ments del trans­septe sud.

Segui­da­ment, la cursa pas­sarà ine­vi­ta­ble­ment per Lour­des, el Las Vegas del dolor. Lour­des rep cada any mili­ons de visi­tants de tots els con­ti­nents. Des de 1858, vénen en pele­gri­natge per pre­gar al lloc on la Mare de Déu es va aparèixer a Ber­na­dette Sou­bi­rous, en una cova prop del Gave. L’any 1948, després de gua­nyar aquesta etapa, Gino Bar­tali, “el pietòs” i aquell dia heroi naci­o­nal del ciclisme italià, res­pon­sa­ble amb Fausto Coppi de recu­pe­rar la moral al seu país, va por­tar a la gruta el ram del gua­nya­dor i va atri­buir la seva mira­cu­losa victòria al Tour, deu anys després del pri­mer, a la Mare de Déu de Lour­des.

Després de Lour­des, els ciclis­tes ani­ran cap a Argelès-Gazost, la capi­tal de Lave­dan, a la con­fluència del Gave de Pau i de l’Azun. L’espe­ci­a­li­tat gas­tronòmica és el pas­tis, que aquí, tal com hem dit no és un licor sinó real­ment és un pastís. Aquest pin­to­resc nucli antic de car­rers cos­te­ruts, abans ano­me­nat Ourout, després Argelès, va afe­gir al seu nom el de Gazost, per les seves aigües ter­mals. De fet, és una estació climàtica i ter­mal. D’aquí ani­ran a Saint-Savin que és famós per la seva antiga aba­dia, de la qual es con­serva essen­ci­al­ment una pre­ci­osa església aba­cial cata­lo­gada. També és un punt de tro­bada de segui­dors pel res­tau­rant gur­met que hi és des de fa set gene­ra­ci­ons, Vis­cos, freqüentat pels afi­ci­o­nats al ciclisme.

El gran grup con­ti­nuarà cap a Adast i després pas­sarà per Luz-Saint-Saveur, on Tadej Poga­car hi va gua­nyar el 2021 i on també –molt abans– s’hi va allot­jar Vic­tor Hugo, i Napoleó III hi va fer cons­truir l’any 1861 un pont monu­men­tal sobre el Gave de Pau. Segons Hugo: «Quan els mique­lets i els con­tra­ban­dis­tes espa­nyols arri­ba­ven d’Aragó per la bretxa de Roland i pel negre i hor­ri­pi­lant camí de Gavar­nie, de sobte veien al final del fosc con­gost una gran llum, com la porta d’una cova per als que hi són dins, i tro­ba­ven un gran poble il·lumi­nat per la llum del sol, i l’ano­me­na­ven: Luz».

Però el Tour segueix encara per tots aquests poblets de mun­ta­nya: Esterre, Bet­po­uey, Barèges i cap al coll del Tour­ma­let. Després ja només que­da­ran La Mon­gie, Cam­pan, Hour­quette d’Anci­zan, Bou­risp per arri­bar a meta a les pis­tes del Pla d’Adet.