Ciclisme

Pels camins del Tour 2024

Etapa 19. Embrun - Isola 2000

Després d’un 18 de juliol sem­pre sol arri­bar el 19 de juliol. Un dia de 1936 en què els mili­tars fei­xis­tes revol­tats van fra­cas­sar en el seu intent d’impo­sar-se a Cata­lu­nya, o un 19 de juliol de 1870 en què va començar la guerra fran­co­prus­si­ana i també un dia com avui de 1919 que es va ins­tau­rar el mallot groc en el Tour de França i el ciclista Eugène Chris­tophe va ser el pri­mer a ves­tir-lo.

A Embrun hi ha un rellotge de sol situat en un edi­fici de la plaça Bart­he­lon que exhi­beix un lema en pro­vençal que diu: «Coume vores veyre lou foun de l’aygue se fas de la bou­lega?» que sig­ni­fica «Com vols veure el fons de l’aigua si no pares de reme­nar-la?». La història no para de sac­se­jar-la i a França, i a tot Europa, cada vegada baixa més tèrbola. Però avui és diven­dres i encara tenim Tour, i surt d’Embrun, una ciu­tat cons­truïda damunt d’una ter­rassa al·luvial de la vall de la Durance, a més de 800 metres d’alti­tud. El cam­pa­nar massís de la cate­dral domina el pai­satge, les aigües ver­do­ses del pantà de Serre-Ponçon reful­gei­xen a prop i els Alps al fons aca­ben de dibui­xar el pano­rama.

Els ciclis­tes peda­la­ran pri­mer uns quilòmetres cap al nord, pas­sant per Château­roux-les-Alpes, Saint-Clément-sur-Durance i Gui­lles­tre on gira­ran defi­ni­ti­va­ment en direcció sud-est, cap al coll de Vars. Després ani­ran bai­xant cap Saint-Paul-sur-Ubaye, La Con­da­mine-Châtelard i Jau­si­ers on podreu tor­nar, si voleu, al Villa More­lia - Cha­teau Hôtel o al Sans Souci, a la Depar­ta­men­tal 900, on us ser­vi­ran el plat du jour i també que­da­reu bé i no us farà explo­tar el pres­su­post.

D’aquí el grup s’haurà d’anar pre­pa­rant per remun­tar cap a la Cime de la Bonette, per després tor­nar a bai­xar cap a Saint-Étienne-de-Tinée que exhi­beix en el seu currículum tota l’estirp de la família Achi­ardi: uns quants nota­ris, un direc­tor de banca, un secre­tari del duc de Savoia, jut­ges, diver­sos mili­tars i eclesiàstics, i advo­cats, fins que Louise Achi­ardi es va casar amb l’advo­cat Ale­xan­dre Cor­ni­glion de Niça i es va aca­bar la història. També podríem par­lar de les famílies Audi­berti, Eme­ric, Fabri o Ful­co­nis, però es faria massa llarg, tot i que cal asse­nya­lar que un dels Ful­co­nis va ser el cre­a­dor de la Coupo Santo que Víctor Bala­guer va ofe­rir al Feli­britge, el movi­ment cul­tu­ral dedi­cat a la llen­gua i la cul­tura occi­ta­nes.

Tot seguit els cor­re­dors ja s’acos­ta­ran a Isola, una petita població dels Alps Marítims, a 73 quilòmetres de Niça i d’aquí puja­ran a Isola 2000, l’estació d’esquí on està situ­ada la meta. Amb una mica de sort en algun esta­bli­ment de la con­trada podreu degus­tar el Tome de la Vésubie que és un for­matge de massa prem­sada de gran for­mat feta amb llet crua de vaca, però també de cabra o d’ove­lla, ela­bo­rada de manera tra­di­ci­o­nal. Aquest for­matge es pro­du­eix a tota la vall de Vésubie, al parc naci­o­nal del Mer­can­tour. Només es ven direc­ta­ment o als mer­cats locals.

Des dels pri­mers dies de juny fins a finals de setem­bre, els cri­a­dors con­du­ei­xen els seus ramats al llarg de la pas­tura esti­val cap a les pas­tu­res de mun­ta­nya, comu­na­ment ano­me­na­des esta­ques. Des de l’any 2003, la marca “Tome de la Vésubie” està regis­trada pels agri­cul­tors de la comarca.

Cada vegada que par­lem de for­mat­ges el gene­ral de Gau­lle es revolta en la seva tomba: «Com­ment vou­lez-vous gou­ver­ner un pays où il existe 258 variétés de fro­mage?».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.