Ensurts

Tom Pid­cock (Ineos), i Ben Healy (EF), que havien sal­tat de bra­cet, eren els de més nivell en per­se­guir un cap de cursa del qual aixe­cava el peu Po·les, al quilòmetre 63 i per espe­rar l’irlandès i el campió olímpic d’XCO, que enllaçarien abans de pujar Baro­vi­lle (4a). Álex Aran­buru era un dels que entra­ria si bé el seu com­pany Lazkano aca­ba­ria des­pen­jat amb la roda pun­xada, com Pri­moz Roglic (Red Bull) en el 13è sec­tor i, en el següent, l’ensurt era de Jonas Vin­ge­ga­ard (Visma), que segui­ria amb la bici del seu com­pany Jan Trat­nik fins el final. Sense con­seqüències, l’11è tram i Val Frion (4a), per­me­tien veure un pri­mer movi­ment de Tadej Poga­car i Remco Eve­ne­poel sem­pre atent a la roda del mallot groc, neu­tra­lit­zat pels Ineos i els Visma quan la diferència de la fuga, que havia fre­gat els 2 minuts, es con­so­li­dava en 1.

Des­con­cert

El mallot blanc sal­tava en soli­tari poc abans de coro­nar Cha­ce­nay (4a), a 78 km i dei­xant un grup en què Pougi es que­dava sense com­panys i se n’anava a per ell, men­tre Vin­ge­ga­ard havia d’anar-los a bus­car ell tot sol però no col·labo­rava i tots tres atra­pa­ven l’esca­pada a 74,3 km, amb els Bora i Pri­moz Roglic mirant de reduir la diferència, a 22 segons i quan que­da­ven 9 trams per recórrer. Els tres favo­rits es desen­te­nien de la fuga i tor­na­rien al pilot i, en l’esca­pada, Pid­cock, Stuvyen, Healy, Gee i Lut­senko aga­fa­ven avan­tatge al davant quan els favo­rits ja esta­ven a un minut.

Treva?

Eve­ne­poel es refeia d’un ensurt a l’entrada de Thi­ef­frain à Mag­nant, un tram de 3.900 al quilòmetre 140,8. Superat l’últim de tres estre­lles en que­da­rien 7 i, al davant, el grup el for­ma­ven 8 homes. La treva entre els favo­rits de la gene­ral per­me­tia Mat­hieu Van der Poel (Alpe­cin) i Biniam Gir­may (Inter­marché) llançaven una ofen­siva a la qual s’hi afe­gien David Gaudu (Grou­pama), Rui Costa (EF), Jakob Fugl­sang (Israel), Mic­hael Matt­hews (Jayco) i Ras­mus Tiller (Uno-X), però es que­da­ven a mig camí amb prop d’un minut res­pecte la fuga i el mateix marge sobre el pilot.

Healy a menys de 24 i abans d’entrar al tram 4 acce­le­rava el ritme al davant i a allà mateix era Poga­car el que se n’anava uns metres i era Mat­teo Jor­gen­son (Visma) qui li aga­fava la roda però en el sec­tor 3 el nord-ame­ricà havia d’espe­rar el seu cap de files, a qui duria fins el mallot groc; on sense entesa entre els dos dar­rers ven­ce­dors de la cursa Eve­ne­poel, Rodríguez, Bui­trago, Ber­nal i Roglic tor­na­rien a con­tac­tar-hi.

El movi­ment d’Stuy­ven a 11 km no tenia res­posta ini­cial i Poga­car feia esti­rar el coll als seus rivals a la sor­tida de cada revolt de 90 graus, amb Vin­ge­ga­ard sem­pre a roda i Eve­ne­poel fent la goma. El belga era caçat a 800 metres i serien sis homes els que es dis­pu­ta­rien la victòria, que final­ment seria per a Tur­gis.