Les eines ben esmolades
La muntanya al Pirineu, avui i demà amb finals en ports de categoria especial, l’altre HC és avui, el Tormalet, a 62,4 per acabar a Sent Lari e Sola, primer torcebraç a tres dels favorits
El cap de setmana gran per als aficionats del Tour que peregrinen un any sí i un altre també per seguir de ben a prop les grans etapes del Pirineu arriba amb la festa nacional francesa demà com a colofó a un torcebraç a tres entre els grans corredors del moment, que encapçalen la classificació només separats per 1:14 i que ja han guanyat una etapa cadascun en aquesta 111a edició de la cursa. Pogacar, en el primer contacte amb l’alta muntanya al Galibier dimarts de la setmana passada; amb Evenepoel, que va apuntar-se la primera CRI fa vuit dies, segon. Vingegaard es va reivindicar aquest dimecres al Massís Central (el segon i el tercer de la general guanyen amb el mallot groc segon d’etapa). El menú d’avui acumula 4.000 m de desnivell positiu, amb tres ports des del quilòmetre 70. Tormalet (HC, 19 km al 7,4 %) enllaçat amb Hourquette d’Ancizan (2a, 8,2 km al 5,1 % i final a Sent Lari e Sola (hors catégorie, amb 10,6 km al 7,9%). I demà Sant Esteve, amb un altre col·lós al final Saint Lary Soulan Pla d’Adet (10,6 km al 7.9 %) després de quatre de 1a: Pèira Sorda, Menté, Portèth d’Aspèth i el coll d’Agnes.
El Tour s’acaba a Niça el cap de setmana que ve amb l’altra cronometrada, després de dues etapes alpines seguides i tres en quatre dies. Els favorits a aquesta primera gran entrega encadenada hi arribaran amb les eines ben esmolades després d’una jornada, la d’ahir, en què de tant dur el mentó cap amunt, pels constants atacs amb el vent lateral com a aliat, els massatgistes hauran hagut de centrar-se en les cervicals de tots els homes que van arribar a Pau, el més ràpid dels quals va ser Jasper Philipsen (Alpecin). Sense Mathieu van der Poel, va imposar-se a l’esprint i retalla diferències amb Biniam Girmay, l’altre corredor que havia sumat més d’una victòria (3). Qui tornava a repetir lloc, segon a meta i per segon dia, era Wout van Aert (Visma).
Primoz Roglic (Red Bul) per culpa de la caiguda d’abans-d’ahir a 12,2 km de meta, que ja li va fer perdre 2:27 en la segona etapa en dos dies que tastava l’asfalt en els darrers 15 km i cedir llocs en la general fins al sisè, abans de la sortida, i Juan Ayuso (UAE), que sortia novè a 7:09 del seu cap de files i que només podia completar els 20 primers quilòmetres, amb positiu per covid-19, eren els dos top 10 que abandonaven ahir. També Jesús Herrada (Cofidis) i, de fet, des que dilluns Aleksandr Vlasov (Astana) era el quart a abandonar –tres en la primera setmana era inèdit des del 1977– una desena de corredors havien engreixat la llista abans que Rogla no completés el Tour per tercer any seguit. El tercer dels sis en què ha estat que acaba és el 2020, quan Pougi li pren el groc en la cronoescalada a la Planche des Belles Filles. Fa dos anys tampoc va acabar la Vuelta, de la qual havia enllaçat tres triomfs (2019-21) i en què l’any passat va acabar tercer. Roglic (1989) du 14 curses de tres setmanes i també té el Giro del 2023 al seu palmarès, a banda del segon lloc en el Tour i del Giro el 2019.
