L’experiència és un grau. Novak Djoko­vic ho va demos­trar ahir acon­se­guint la meda­lla d’or en la final de ten­nis indi­vi­dual mas­culí als 37 anys i acon­se­guint el títol que el rea­firma com un dels ten­nis­tes més impor­tants de la història.

L’edat no li va pesar, al serbi, que va tenir un altíssim per­cen­tatge de pri­mers ser­veis (74%), fet que va apro­fi­tar per man­te­nir a rat­lla un Car­los Alca­raz més nerviós i dubi­ta­tiu de l’espe­rat. Djoko­vic va escla­tar en llàgri­mes i va aca­bar el par­tit age­no­llat a sobre la pista, tre­mo­lant, després d’acon­se­guir segu­ra­ment el títol que més desit­java.

Era la dar­rera opor­tu­ni­tat que tenia el balcànic d’acon­se­guir aquesta meda­lla d’or, que per­se­guia des de l’any 2008 als Jocs de Pequín, i no la va des­a­pro­fi­tar (7-6 i 7-6). Alca­raz va per­do­nar fins a vuit boles de break en el pri­mer set i, tot i algu­nes espur­nes de joc bri­llant, mai va acon­se­guir tenir la regu­la­ri­tat necessària per treure el seu rival del par­tit.

Els Jocs de París con­sa­gren una pàgina més del lle­gen­dari pal­marès de Djoko­vic (24 grans eslams, 7 finals ATP, 99 títols ATP, i una meda­lla de bronze i una d’or olímpi­ques) i alhora pro­ba­ble­ment mar­quen un abans i un després d’una era del ten­nis. La capi­tal fran­cesa ha vist el comiat del britànic Andy Mur­ray i l’ocàs del mallorquí Rafael Nadal, posant pràcti­ca­ment punt final a dues dècades d’excel·lència tennística dels ano­me­nats fan­tas­tic four (Fede­rer, Djoko­vic, Mur­ray i Nadal).

La de plata és la segona meda­lla de l’equip espa­nyol en ten­nis, després que la pare­lla for­mada per Sara Sor­ri­bes i Cris­tina Bucs acon­seguís el bronze en dobles en der­ro­tar la pare­lla txeca for­mada per Karo­lina Muc­hova i Linda Noskova en dos sets (2-6 i 2-6).