Kris­ten Faulk­ner (EUA) és la nova cam­pi­ona olímpica de ruta, després d’acon­se­guir la victòria en una cursa amb 157,6 km i 1700 m D +, mar­cada per la cai­guda en l’entrada a París i quan Mireia Benito es veia tallada després d’haver tre­ba­llat per a Mavi Gar­cia, l’altra cor­re­dora de la selecció espa­nyola. La cor­re­dora de Homer (1992) ni tant sols havia de dis­pu­tar la cursa perquè la seva espe­ci­a­li­tat és a la pista en la moda­li­tat de per­se­cució i, sabent-se infe­rior en un esprint, aca­ba­ria arri­bant amb 58 segons de coixí per con­ver­tir-se en la segona nord-ame­ri­cana que gua­nya l’or en car­re­tera; després que­Con­nie Car­pen­ter ho fes el 1984 a Los Ánge­les.

El tall, a 46 quilòmetres de l’arri­bada, for­mava un grup amb el gruix de can­di­da­tes a les meda­lles inclosa la balear i sense la gran favo­rita, la belga Lotte Kopecky; que sí acon­se­gui­ria con­tac­tar amb el cap de cursa. La neer­lan­desa Mari­anne Vos i l’hon­ga­resa Blanka Vas acon­se­guien aga­far uns metres a 19 km i , a 15, dis­po­sa­ven de mig minut, l’avan­tatge que man­tin­drien a l’inici de la dar­rera pujada a Mont­mar­tre; d’1 km al 6,5%.

La belga Lotte Kopecky i Kris­ten Faulk­ner acon­se­guien des­em­pa­lle­gar-se de la resta de per­se­gui­do­res i obrir una per­se­cució de dos con­tra dos a 8 quilòmetres amb 6 o 7 segons.Les qua­tre s’ajun­ta­ven a 3,4 i la cor­re­dora nord-ame­ri­cana de seguida pro­vava sort i amb 3,2 km la manca d’entesa de les altres tres cor­re­do­res dei­xava el tri­omf en franquícia a la cor­re­dora de l’EF Edu­ca­tion First, vigent cam­pi­ona naci­o­nal dels Estats Units. Vos era la més ràpida en el desen­llaç per la plata i el bronze, amb Kopecky segona en l’esprint i tan­cant el podi. Gar­cia, sisena a 1:23 i Mireia Benito entra­ria a 10:57 en el lloc 63.