La reina de les tanques
La nord-americana Sydney McLaughlin tritura la plusmarca mundial de 400 m tanques amb un registre (50.37) que gairebé l’hauria situat en la final dels 400 m llisos
Femke Bol no ofereix la millor versió i acaba tercera
L’esperat duel entre la nord-americana Sydney McLaughlin-Levrone i la neerlandesa Femke Bol en els 400 m tanques dels Jocs de París, un dels més esperats del programa atlètic, no va existir. La recordista mundial (50.65) va revalidar la corona de Tòquio després de triturar la seva pròpia plusmarca, amb un impressionat registre de 50.37, i en la recta d’arribada no va trobar oposició. Bol afrontava la cita després d’haver rebaixat el rècord europeu fins a 50.95, però en la final olímpica va quedar molt lluny de la seva millor versió. Va tenir algun desajust tècnic i fins i tot va cedir la segona plaça a la també nord-americana Anna Cockrell, que va establir una nova marca personal (51.87). La neerlandesa va acabar tercera, amb 52.15. Aliena al rebombori d’un Stade de France ple a vessar, McLaughlin va mantenir la seva estructura rítmica a la perfecció, com un rellotge, i com si no hi hagués obstacles va rebaixar en 28 centèsimes la seva anterior plusmarca. En els 400 m llisos, només les vuit finalistes van ser capaces de córrer per sota de 50.37, una evidència de la dimensió de la nova plusmarca mundial de tanques.
La gesta de McLaughlin va eclipsar la victòria del botswanès Letsile Tebogo, el nou antídot de Noah Lyles. Des de la final dels Jocs de Tòquio, el velocista i showman nord-americà havia acumulat 25 victòries, 17 en finals, en el doble hectòmetre. Arribava a la cita com a triple campió mundial en una distància que, atesa la seva mala sortida, s’adiu molt millor que els 100 m a les seves característiques. Després de la victòria, per 5 mil·lèsimes, en la final de la prova reina semblava que Lyles prenia embranzida en el seu repte per conquerir tres o quatre títols en els Jocs de París. Però no comptava amb l’eclosió del prodigi botswanès de 21 anys, que amb 19.46 va signar la cinquena marca de sempre. Kenneth Bednarek (19.62) i Noah Lyles (19.70) van repetir les mateixes posicions dels Jocs de Tòquio.
La derrota en els 200 m va ser l’únic disgust en una gran jornada per al país de les barres i estrelles. En els 110 m tanques, Grant Holloway, subcampió a Tòquio i triple campió mundial, va poder per fi tocar la glòria olímpica (12.99) en una final en què el valencià Quique Llopis va signar un valuosíssim quart lloc (13.20). Els concursos, com la resta de la sessió, van tenir un nivell altíssim. El pakistanès Arshad Nadeem va establir un rècord olímpic en javelina (92,07 m) i la nord-americana Tara Davis-Woodhall va volar fins a 7,10 m per assolir l’or en llargada.
Esther Guerrero, a 4 centèsimes de la final de 1.500 m
Amb la vuitena marca de sortida de les dotze semifinalistes, semblava missió impossible, però la banyolina Esther Guerrero es va quedar a un sospir, a només 4 centèsimes, d’accedir a la final dels 1.500 m. Va transitar bona part de la cursa entre les últimes del grup, però en el tram final va acabar amb molta força. En un frec a frec final amb Águeda Marqués, la migfondista catalana va progressar fins a la setena plaça, just darrere de la migfondista de Segòvia, que es va emportar el sisè lloc i el premi gros de la final. Només 4 centèsimes van separar les dues corredores (4:01.90 i 4:01.94). “Repetiria aquesta recta final mil vegades. M’hi he vist molt a prop; penso que he corregut molt bé. Tinc la sensació que al final no he pogut arribar buida”, va lamentar. En la segona semifinal, Marta Pérez, vuitena amb 3:57.75, va esmicolar el rècord espanyol de la tarragonina Natàlia Rodríguez (3:59.51, del 2005), però no va ser suficient per passar a la final.
