La fiabilitat sarrianenca

Espa­nya va gua­nyar el par­tit pel ter­cer quart lloc a Eslovènia, con­tra la qual havia obtin­gut el bit­llet per ser a París en el preolímpic de Gra­no­llers al març i, també, la pri­mera amb qui es va veure les cares en la cita que es tan­cava ahir (25-22) amb Dina­marca gua­nyant la final per la diferència més àmplia de la història en l’adeu de Mikkel Han­sen.

És la cin­quena vegada que la selecció espa­nyola mas­cu­lina torna de la cita olímpica amb una meda­lla, sem­pre de bronze i en cadas­cuna de les edi­ci­ons en què ha arri­bat a la semi­fi­nal. La lluita per l’or se li resis­teix des que el 1996 acon­se­guia el pri­mer podi, però el balanç sem­pre és dolç, com quan a Tòquio en els pri­mers Jocs amb Jordi Ribera al cap­da­vant de l’equip Espa­nya es pen­java la meda­lla que va reva­li­dar ahir amb Aleix Gómez com a màxim gole­ja­dor dels ver­mells (5/5 amb) –l’extrem blau­grana no va poder aca­bar per un cop en l’últim minut i va mar­xar del pavelló Pierre Mau­roy amb cros­ses–, Daniel Fernández i Ian Tar­ra­feta a la for­mació del tècnic de Sarrià de Ter, reno­vat fins a Los Ange­les en el que seran els seus cin­quens Jocs, el seu líder. El seu tarannà, metòdic, és el fac­tor de dese­qui­li­bri del tècnic que lide­rarà la següent gene­ració havent tan­cat el dar­rer cicle olímpic amb un bronze que s’afe­gei­xen als dos dels mun­di­als i a la plata euro­pea.

Gon­zalo Pérez de Var­gas va atu­rar el llançament llunyà a l’últim segon de Borut Mackov­sek que hau­ria forçat el des­em­pat. Una defensa de 19 segons després de temps mort d’Eslovènia, que va ata­car amb 7 homes –4 a la pri­mera línia–, que des­en­ca­de­nava l’eufòria, després de la lamen­ta­ble imatge de Ser­dio por­tant Gómez en braços a la ban­queta. El pivot del Wisla Plock va ser un dels pro­ta­go­nis­tes de les cor­rec­ci­ons de Ribera a la mitja part, perquè Espa­nya era incapaç de mar­car des dels 6 metres en la pri­mera mei­tat –com en la semi­fi­nal con­tra Ale­ma­nya–, quan es pas­sa­ria gai­rebé 7 minuts sense superar Kle­men Fer­lin. Ser­dio recu­pe­rava el màxim avan­tatge del par­tit amb dos gols seguits (14-12 i 15-13) i, després de temps mort del sar­ri­a­nenc a 3:56 per al final, donava la ini­ci­a­tiva de manera defi­ni­tiva als ver­mells, després dels dos gols seguits des de Gómez, que lla­vors acre­di­tava 3/3 dels 7 metres.

Fernández, a pas­sada de Tar­ra­feta, empa­tava el par­tit a 4. Gómez, de 7 metres, havia donat el pri­mer avan­tatge ver­mell (1-0) i, després que l’extrem del Barça empatés a 6 també de penal, Espa­nya es posava al davant per ter­cer cop mal­grat l’exclusió de Daniel Dujs­he­baev a 11 minuts per a la mitja part. Mal­grat que un Fernández inci­siu al con­tra­a­tac (10-8) i Daniel Dujs­he­baev (12-10) esta­blis­sin el màxim avan­tatge de dos, Dole­nec empa­tava a 12 des dels 7 metres pel penal d’Alex Dujs­he­baev.

L’exclusió a Sánchez-Migallón a 3:07 per aca­bar feia impe­ra­tiu un sobre­es­forç en defensa després del gol d’Alex Dujs­he­baev en infe­ri­o­ri­tat (23-21) i, de fet, Eslovènia només mar­ca­ria de penal mit­jançant Jure Dole­nec a un i mig, superant Gon­zalo dels 7 metres (6/6 de l’exblau­grana).