El procés imparable
Política esportiva. La fotografia de l’esport català federat del 2023 inclou 15.000 dones més que el 2022
La fotografia de l’esport català del 2023 constata la tendència alcista de les federades femenines al país, amb un augment de 15.000 noves llicències que apuntala el creixement sostingut dels darrers anys. Prop del 30% dels federats a Catalunya, concretament un 27,6% (el 2022 eren un 27,4%) són dones, quan l’any 2001, el primer en què l’Institut Català d’Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar les seves dades discriminant homes i dones, el percentatge era d’un 17%, amb les federades en bàsquet liderant la taula. El 2023, les dades del 2024 no apareixeran fins al 2025, a Catalunya hi havia censats 687.074 federats, dels quals 497.065 són homes i 190.009, dones. El 2022 n’hi havia 637.385, amb 462.255 homes i 175.130 dones. En poc més de dues dècades, el nombre de federats global s’ha mantingut relativament estable. Això sí, ha passat dels 600.000 als 687.000 (un 12%) i l’increment cal atribuir-lo en bona mesura al pas endavant de la dona cap a la normalització.
El futbol femení, amb l’efecte Barça i les seves copes d’Europa i la irrupció d’estrelles mundials com Alèxia o Aitana, ha estat un dels gran tractors d’un moviment transversal que ara mateix sembla imparable i que camina amb determinació cap a la paritat si la dreta recalcitrant no ho espatlla. En tot cas, la societat catalana té ara ídols esportius femenins on emmirallar-se, aspecte en què la secretaria general de l’Esport ha posat èmfasi en els darrers anys, amb Anna Caula al capdavant.
El futbol, de fet, ha passat a tenir 21.386 federades i el 2022 en tenia 17.386, un augment de 4.000 llicències i d’un 23%, que aviat és dit. A pesar de l’embranzida, el bàsquet continua guanyant la partida, amb 24.501 federades. De fet, el 2001, el primer en què l’Idescat, que va iniciar el còmput de federats el 2000, va discriminar entre homes i dones, les federades que jugaven a bàsquet ja eren 27.924. O sigui més que ara. De fet, tenia 74.970 llicències i ara en té 64. 130, que li permeten mantenir el segon lloc de la piràmide rere el futbol, que n’acumula 179.558 i el 2001 en tenia 155.319. És evident que en vint anys l’oferta poliesportiva ha crescut i ha desplaçat practicants a les curses de muntanya o el pàdel, entre d’altres, per citar algunes de les irrupcions de la darrera dècada. De fet, el 2001 el pàdel ni tan sols apareixia i ara té 26.864 llicències, algunes provinents del transvasament del tennis, esport al qual ja fa tres anys que ha superat (23.567). Les entitats excursionistes, a l’inici del segle, tenien 17.076 llicències i ara n’acumulen 44.656, situant-se en el tercer lloc del podi rere el futbol i el bàsquet. Un altre esport de nova fornada és el pitch&putt, que té 10. 877 llicències i que no era a la llista el 2001. El golf tenia llavors 40.0143 federats i ara en té 28.754. En certa manera podria tractar-se d’un cas similar al del pàdel i el tennis.
Hi ha diversos esports en què el nombre de practicants femenins és superior al de masculins. És el cas del patinatge artístic, l’hípica, la gimnàstica, el rem, el voleibol i els balls esportius. La dinàmica del voleibol, a banda del seu creixement, s’ha reforçat. El 2001, amb 3.197 llicències, hi havia més dones però per un marge estret (1.368-1.829) però ara aquest marge s’ha fet més gros: 4.129-10.290.
Se superen els 9.000 clubs
Tot plegat té al darrere els clubs, l’eix vertebrador indispensable, juntament amb les federacions. Per primera vegada en la història, l’esport català ha superat en el 2023 els 9.000 clubs (9.182), millorant el registre del 2022 de 8.805 clubs. El 2020, per exemple, hi havia 8.480 clubs que aglutinaven els 519.920 federats que hi havia llavors al país, en el pitjor any de federats dels registrats, per culpa de la pandèmia.