Wout van Aert va acon­se­guir la seva ter­cera victòria en el seu debut a la Vuelta i en aquesta ocasió ho va fer arri­bant esca­pat amb Quen­tin Pac­her en una etapa de mitja mun­ta­nya. Les dues victòries ante­ri­ors van ser a l’esprint en el pilot prin­ci­pal. El vila­noví Marc Soler va pro­vo­car l’esca­pada del dia, en la qual van entrar el belga i el francès, però va cedir abans de l’últim port, a uns 30 km del final, i va arri­bar ter­cer a dos minuts en aquesta etapa de 160 km i qua­tre ports pun­tu­a­bles entre Pon­te­a­reas i Baiona. No hi va haver can­vis en la gene­ral i el pilot va arri­bar a cinc minuts i mig.

Després de molta lluita i de molts intents d’esca­pada en els quilòmetres ini­ci­als abans del pri­mer port del dia, de segona cate­go­ria, va ser Marc Soler qui va for­mar l’esca­pada defi­ni­tiva en l’ascens a l’alt de Fonfría. El català es va esca­par amb Wout van Aert i William Lecerf, i uns quilòmetres després s’hi van incor­po­rar Juri Holl­mann i Quen­tin Pac­her. El pilot els va man­te­nir a prop alguns quilòmetres, però a 100 km de la meta van superar el mig minut de marge, el pilot els va dei­xar anar, i els esca­pats a poc a poc van anar incre­men­tant la diferència, fins a superar els sis minuts al peu del pri­mer dels tres ports enca­de­nats en els últims 60 km de l’etapa.

Els cinc esca­pats es van man­te­nir junts fins a un quilòmetre abans de l’inici de l’últim port, l’alt de Mougás, de pri­mera cate­go­ria. Wout van Aert va ata­car apro­fi­tant l’esprint pun­tu­a­ble; el va seguir Quen­tin Pac­her i Marc Soler es va que­dar. El belga i el francès van arri­bar junts i Wout van Aert es va impo­sar a l’esprint.