Pablo Castrillo, en homenatge a Manolo Azcona

Pablo Cas­tri­llo (Kern Pharma) s’estrena en la Vuelta el dia que ha mort Manolo Azcona (1952, Zuruku­ain), alma mater del Lizarte. És també la pri­mera del con­junt navarrès en la dot­zena etapa, de 137,4 quilòmetres entre Ourense i Man­za­neda, amb un port de mun­ta­nya de 1a cate­go­ria que es coro­nava a la línia d’arri­bada de la única estació d’esquí gallega en fun­ci­o­na­ment. El cor­re­dor de 23 anys no podia con­te­nir l’emoció a l’arri­bada, després de fer tot sol els últims 10 quilòmetres i amb Marc Soler, també for­mat a l’estruc­tura cre­ada per Azcona, ter­cer a 16 segons.

Wout van Aert (Visma) pri­mer en soli­tari i després d’un tall en el pilot tan­cat pels Movis­tar, o Marc Soler (UAE), Oscar Rodríguez (Ineos), Mauri Van­se­ve­nant (T-Rex), Car­los Verona (Lidl), Mauro Sch­mid (Jayco), Louis Meint­jes (Inter­marché), Max Poole (DSM), Harold Tejada (Astana) i Pablo Cas­tri­llo (Kern) després eren els pro­ta­go­nis­tes d’alguns dels intents de for­mar la fuga del dia, amb el belga entrant en un grup per­se­gui­dor on també hi havia Pau Miquel (Kern) més tard.

Jho­na­tan Narváez (Ineos) acon­se­guia entrar en con­tacte amb el grup cap­da­van­ter –Soler lide­rava la resistència– tot just quan sem­blava que serien neu­tra­lit­zats i, amb el vis­ti­plau del pilot i quan pràcti­ca­ment s’havien recor­re­gut 50 quilòmetres. El marge crei­xia de manera expo­nen­cial, superant els 4 minuts i mig a 85 km, els 6 i mig a 81, els 8 i mig a 65 i els 10 a 46.

Tejada, 21è a 17:32 d’O’Con­nor, era el millor en la gene­ral a la fuga i el Decath­lon era l’únic en esti­rar del grup dels favo­rits i l’esca­pada afron­tava la dar­rera ascensió, a 15,4 km, amb més de 8 minuts de coixí.

Soler a 13,8 era qui obria els atacs, Verona a més de 13 era el segon en inten­tar-ho i el vila­noví el caçava al cap de mig quilòmetre. Un movi­ment que es repe­tia, quan a 12 km l’avan­tatge era de 7:20, però que aquest cop per­me­tria el madri­leny aga­far 15 segons a la resta d’esca­pats amb Soler aga­fant aire per aca­bar atra­pant, amb la resta a roda, el cor­re­dor del Lidl a 10,2 per aca­bar.

Pablo Cas­tri­llo a 10 tam­poc volia que­dar-se amb les ganes i de nou Soler, ara amb Rodríguez a roda, i seria Sch­mid quan Cas­tri­llo estava a 15 segons el que tot sol se n’anava cap al cor­re­dor de Jaca, que dis­po­sa­ria de 27 segons a 7 km, mig minut a 6 amb el suís del Jayco a 12 segons.

Narváez i Poole se n’ana­ven de la resta d’esca­pats, atra­pa­ven Sch­mid de seguida quan els que­da­ven 3,7 quilòmetres i Cas­tri­llo dis­po­sava de 27 segons a 3 quan Soler ja havia aga­fat els tres cor­re­dors que amenaçaven el cor­re­dor del Kern, que feia tota l’ascensió amb el plat gran i pas­sava la pan­carta de l’últim quilòmetre amb 31 segons, 8 sobre Poole a meta.