Dos equips de dotze genets amb els seus cavalls espe­ren el senyal de l’àrbi­tre per ser els pri­mers d’aga­far la simu­lació d’un cos d’ove­lla del mig de la pista de terra. La meta és por­tar l’objecte de més de 30 qui­los a l’altre cos­tat del camp, dins la zona que deli­mita la por­te­ria. El kok­par és un dels esports més reco­ne­guts del Kazakhs­tan, i té altres vari­ants que també es prac­ti­quen a les repúbli­ques de l’Àsia cen­tral.

L’herència nòmada és pre­sent als països de la zona, i per això des del 2014 s’orga­nit­zen els Jocs Olímpics nòmades a la regió. Aquesta set­mana se cele­bra la cin­quena edició a Astana, la capi­tal del Kazakhs­tan. La par­ti­ci­pació ha anat en aug­ment, explica Madina Urazm­be­tova, por­ta­veu de l’orga­nit­zació: “La pri­mera edició comp­tava amb 14 països i ara són 89. Hi ha equips dels cinc con­ti­nents.” Espa­nya hi par­ti­cipa amb 24 atle­tes.

El Kazakhs­tan era un país nòmada, on els ciu­ta­dans es des­plaçaven car­re­gant les iur­tes per les este­pes. “Actu­al­ment ja no hi ha nòmades. La nos­tra volun­tat és fer renéixer jocs i tra­di­ci­ons dels nos­tres ances­tres i por­tar-los a un nivell més alt”, explica la Madina. Durant la Unió Soviètica el noma­disme es va aca­bar, amb cam­pa­nyes d’assen­ta­ment que van pro­vo­car la mort de més de dos mili­ons de per­so­nes. La rei­vin­di­cació d’una cul­tura nòmada és pre­sent en els Jocs: iur­tes amb expo­si­ci­ons de ves­tits tra­di­ci­o­nals, men­jar típic o música local són exem­ples del que es pot tro­bar a la zona cul­tu­ral de l’esde­ve­ni­ment.

Els cavalls són un dels grans pro­ta­go­nis­tes de la set­mana. A més del kok­par, es dis­pu­ten mol­tes més com­pe­ti­ci­ons a galop. El tir amb arc a cavall és un dels esports amb més par­ti­ci­pants d’arreu. La Mumina Dami­nova va ser la impul­sora de l’esport a l’Uzbekis­tan, un país on la tra­dició nòmada va aca­bar al segle XV: “Vam ser dues noies les que vam recu­pe­rar l’esport fa dos anys. Jo mun­tava a cavall i la meva com­pa­nya feia tir amb arc. Vam haver de bus­car un entre­na­dor de fora perquè al país no en trobàvem. Ara estem tre­ba­llant per fede­rar-nos”, explica.

En altres països la fede­ració ja exis­teix, com en el cas de França, que es va endur la meda­lla d’or i de bronze del pri­mer dia de com­pe­tició: “És posi­tiu que l’herència de les tri­bus nòmades s’expan­deixi i es difon­gui. A l’Aliança Inter­na­ci­o­nal de Tir amb Arc a Cavall som més de 60 països, i molts no són d’herència nòmada”, deta­lla Alan Le Gall, pre­si­dent de l’asso­ci­ació.

L’equip naci­o­nal kazakh també va que­dar entre els cinc pri­mers. La repre­sen­tació inter­na­ci­o­nal de l’equip ha esca­lat de pressa: “De moment hi ha cinc països al món on hi ha pro­fes­si­o­nals de l’esport, i un és el nos­tre. Els atle­tes kazakhs tenen mol­tes faci­li­tats en aquest tipus d’esports per les arrels cul­tu­rals”, explica Yel­dos Badas­hev, coor­di­na­dor d’entre­na­dors.

Diver­ses dis­ci­pli­nes de lluita, tir amb arc, jocs tra­di­ci­o­nals, strong­man versió nòmada i caça amb aus són alguns dels altres esports pre­sents en l’esde­ve­ni­ment. “En total hi ha onze esports naci­o­nals i deu d’altres naci­ons amb tra­dició nòmada, com l’oware, un joc d’estratègia africà”, con­clo­uen des de l’orga­nit­zació.