Álvaro Granados
Jugador del Zodiac CN Atlètic Barceloneta
“Volem el segon títol de Champions per al Barceloneta”
“Ho volem guanyar tot i a Europa les expectatives són màximes”
“Els moments d’incertesa van ser molt durs, però el Barceloneta em va donar una nova oportunitat”
L’ambició dels joves i d’altres amb més experiència formen un còctel molt bo, i a això hi hem de sumar el suport del club
Després de dues temporades al Novi Beograd, Álvaro Granados (Terrassa, 1998) ha encetat una segona etapa a l’Atlètic Barceloneta, una aliança que fa uns mesos no entrava en els plans ni del jugador ni del club mariner. El procés de liquidació del Pro Recco, el club més llorejat d’Europa amb onze Champions al seu palmarès i pel qual Granados havia fitxat al mes de juny, va obrir un període de molta incertesa fins que les aspiracions del jugador i el Barceloneta van tornar a confluir. El golejador terrassenc, que ahir va fer 26 anys, afronta la segona etapa al Barceloneta amb les màximes expectatives i amb un objectiu molt nítid: assolir la segona Champions per a l’entitat. El periple europeu comença avui a la piscina de Sant Sebastià (18.15 h, TdP) contra el Vasas hongarès.
Com va viure el procés de desintegració del Pro Recco?
Sent sincer, va ser un mes dur, i no només perquè el projecte del Pro Recco desaparegués. Era el meu somni, el que sempre havia volgut i que arribava en un moment molt bo per a mi. El Pro Recco era un equip molt atractiu, amb jugadors de màxim nivell. Tot era ideal, però quan ens van notificar que l’equip entra en liquidació, el pitjor va venir després. En les setmanes següents hi va haver molta incertesa. Ningú sabia res, ningú sabia què passaria. Teníem esperança que tot es pogués arreglar i continuar endavant, i tot això sumat al fet que al cap de dues setmanes començaven els Jocs Olímpics. Va ser un còctel una mica complicat de pair. No han estat els millors mesos, però això també forma part de l’esport.
I aleshores apareix en escena el Barceloneta.
Diguem que entre tots dos ens vam buscar. En la situació en què estava, a les portes dels Jocs Olímpics, jo el que volia era tranquil·litat. Volia signar per un projecte que em permetés anar a París amb la ment clara i tranquil·la, i el Barceloneta va ser qui em va donar l’oportunitat. S’han portat increïblement bé amb mi. Per això és un club tan gran i que tothom respecta al món del waterpolo. Més que un club, és com tornar a casa i així ho he sentit en un moment que no era gens fàcil per mi.
I un cop a casa, tornen a aspirar a tot?
Sí, però aquest any més que mai. El missatge i l’ambició és clara: guanyar-ho tot, no només en les competicions estatals, que podríem dir que és gairebé una obligació per nosaltres, sinó que a nivell europeu les expectatives i l’objectiu són tornar a ser campió i portar el segon títol de Champions a la Barceloneta.
Després de dues temporades fora de l’equip mariner, com se l’ha trobat?
Hi ha coses que les veig igual i altres que han canviat. Crec que la filosofia del club i les dinàmiques són les mateixes. És un club i un equip sa, i ara ho puc dir després d’haver jugat a fora. El Barceloneta té la gran virtut de comptar amb un grup de treball sa, un gran grup de professionals, que som amics, que ens portem bé, i això és un punt molt fort. L’ambició de la gent més jove i d’altres amb més experiència penso que formen un còctel molt bo. Si a això hi sumem l’empenta i el suport del club, penso que les expectatives d’aquest curs són més altes que en qualsevol de les edicions anteriors.
Quin paper pot tenir Felipe Perrone en aquest projecte?
En Felipe és una persona que tindria al meu equip de la manera que fos. Tant si és jugant tots els partits com només els de Champions. És una persona que suma, dins i fora de l’aigua. Un equip no només son els partits, sinó també els entrenaments, i crec que en Felipe aporta cada dia experiència, ajuda a tothom i és una peça clau encara que no jugui la lliga. Crec que també és un gest per admirar. Ha fet un pas al costat per deixar temps, minuts i partits a jugadors més joves. Encaixar-ho tot potser serà una mica complicat perquè no podrem jugar tants partits junts, però crec que tot sortirà bé perquè en Felipe s’acobla a tot i segur que ho farà fàcil.
Com veu els rivals del grup, el Vasas, el Marsella i el Jadran Herceg Novi?
El club que més em preocupa és el Marsella. Es un equip molt complet amb jugadors top mundials, però l’ambició del nostre equip és clara. Tenim màxim respecte a tots tres, però sense tenir por de cap. La primera fase serà per jugar bé, però sobretot per créixer.
I si hagués d’apostar pels quatre clubs que seran a la final a quatre de Malta, quins diria?
Ferencvàros, Olympiacòs, Barceloneta i potser Marsella.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.