La Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d’Atle­tisme Paralímpic (World Para Ath­le­tics) ha comu­ni­cat al Comitè Paralímpic Espa­nyol (CPE) que no acce­deix a la petició rea­lit­zada per aquesta enti­tat perquè es con­ce­deixi una meda­lla de bronze, de manera excep­ci­o­nal, a l’atleta amb dis­ca­pa­ci­tat visual Elena Con­gost, que va arri­bar ter­cera a la marató dels Jocs Paralímpics de París, cate­go­ria T12, però va ser des­qua­li­fi­cada per dei­xar-se anar de la corda que l’unia al seu guia, Mia Carol, en inten­tar aju­dar-lo quan estava a punt de caure per un defa­lli­ment. El motiu de la des­qua­li­fi­cació va ser l’apli­cació de l’apar­tat 7 de la norma 9 de les ‘Rules & Regu­la­ti­ons de World Para Ath­le­tics (WPA)’ davant l’incom­pli­ment de l’obli­gació d’anar en tot moment con­nec­tats l’atleta i el guia amb el tet­her (corda), des del començament de la prova fins a la línia de meta.

Una vegada cone­guda la decisió dels jut­ges de des­qua­li­fi­car l’espor­tista, es va pro­ce­dir a fer una pro­testa per part dels repre­sen­tants de la dele­gació espa­nyola pre­sents a la com­pe­tició, d’acord amb el que dis­posa l’apar­tat 3 de la norma 50 de la citada nor­ma­tiva de WPA. Con­tra aquesta decisió dels jut­ges de no esti­mar la pro­testa no es va pre­sen­tar recurs davant el Jurat d’Apel·lació (d’acord amb el que dis­posa l’apar­tat del 7 de la norma 50 de les Rules & Regu­la­ti­ons de World Per Ath­le­tics), per la següent causa: la des­qua­li­fi­cació de l’espor­tista espa­nyola per part dels jut­ges forma part de les ano­me­na­des mesu­res o deci­si­ons ’field of play’, que resul­ten no revi­sa­bles, excepte en un molt limi­tat tipus de supòsits que no con­cor­rien en aquest cas. L’apli­cació de les regles de joc en el curs de les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves cor­res­pon als jut­ges, i no és pos­si­ble el rear­bi­tratge quan les auto­ri­tats espor­ti­ves esmen­ta­des hagin pro­ce­dit a l’apli­cació de la norma al supòsit de fet. Pel que s’ha indi­cat, i en coherència amb la doc­trina del TAS-CAS, es va optar per no pre­sen­tar una apel·lació davant de la decisió dels jut­ges.

Tot i això, davant la injusta situ­ació gene­rada, i més enllà de l’apli­cació del regla­ment espor­tiu duta a terme, el CPE va diri­gir una petició al Comitè Paralímpic Inter­na­ci­o­nal (IPC) i World Para Ath­le­tics (WPA) per sol·lici­tar que, en base al que va pas­sar , es con­cedís una meda­lla de bronze a l’espor­tista espa­nyola de forma excep­ci­o­nal. En opinió del CPE, la regla­men­tació espor­tiva no hau­ria d’esta­blir que es pro­du­eixi la des­qua­li­fi­cació en aquells casos en què, sense obte­nir el més mínim avan­tatge com­pe­ti­tiu, l’espor­tista es veu obli­gada a dei­xar anar momentània­ment el tet­her per assis­tir o aten­dre el seu guia davant d’una situ­ació d’assistència jus­ti­fi­cada.

World Para Ath­le­tics ha con­tes­tat el CPE per infor­mar que no s’acce­deix a la petició rea­lit­zada, si bé aquesta orga­nit­zació inter­na­ci­o­nal mani­festa que valora posi­ti­va­ment els valors de soli­da­ri­tat i espor­ti­vi­tat demos­trats per Elena Con­gost.