L’adeu compartit de Vall
Natació. Després de tres participacions olímpiques, la nedadora del CN Sant Andreu vol tancar la seva etapa esportiva amb l’escalf de la copa de clubs a Sabadell, del 20 al 22 de desembre
Tot i que no ho havia verbalitzat fins ara, Jessica Vall (Barcelona, 1988) ja havia plantejat l’any 2024 com l’últim de la seva carrera esportiva. “Passés el que passés, volia acabar sentint-me lluitadora i competitiva, i volia que fos un any per a mi.” Ahir va fer oficial la seva pròxima retirada en un acte molt emotiu i concorregut al seu club, el CN Sant Andreu, al costat de la família, el seu marit (Alberto González), dels seus companys d’entrenament, amb la inseparable Àfrica Zamorano, els tècnics, amb Jordi Jou al capdavant, i autoritats com el regidor d’Esports de Barcelona (David Escudé), el president de la Federació Espanyola de Natació (Fernando Carpena), el president de la federació catalana (Ramon Bosch), el president honorífic de la federació catalana (Enric Bertrán) i el president del Sant Andreu (Àngel Bernet).
L’acte va començar amb un vídeo introductori, en què Vall repassa la seva trajectòria des de la primera fitxa com a becada al CN Catalunya, passant per l’Hospitalet, i especialment la seva etapa d’eclosió al CN Sant Andreu. “Sento que és el moment de fer un pas al costat, de tancar aquest llibre i obrir-ne un de nou. I tot i que em fa vertigen saber el que m’espera en el següent llibre, el que sí que tinc clar és que recomanaré el llibre de l’esport a qualsevol que busqui alguna cosa especial, intensa i pròpia a la seva vida”, expressa Vall, que també dona les gràcies a les persones que l’han acompanyat i guiat en un viatge de tres dècades en la natació. Després del vídeo, es va donar pas a una entrevista distesa amb la periodista de Catalunya Ràdio Maria Guixà.
De París a Sabadell
L’última gran competició internacional de Vall van ser els Jocs Olímpics de París, en què va arribar a les semifinals dels 200 m braça per tercera vegada consecutiva. Repescada in extremis amb la mínima B gràcies a una invitació de World Aquatics (WA), la nedadora barcelonina va viure la seva tercera participació olímpica com un regal, però es va quedar amb la sensació que aquesta etapa encara no estava del tot tancada. “Quan vaig acabar, vaig trobar a faltar el meu equip i la meva gent. Tot i que molts d’ells van fer l’esforç de venir, no va ser com m’esperava. Vaig marxar de vacances contenta, tranquil·la i satisfeta amb mi mateixa, però sabia que em faltava alguna cosa... i no sabia què: era l’equip. Per mi l’equip ha estat molt important, així que quan van sortir les seus de la copa d’Espanya i vaig veure que es feien aquí a Catalunya [la divisió d’honor es disputarà del 20 al 22 de desembre a Sabadell], vaig parlar amb en Jordi Jou, en Juanmi Rando i el club i els vaig proposar posar-me tres mesos a les seves ordres en benefici de l’equip. Tinc ganes de compartir una competició com la copa de clubs, que crec que és la més maca i la que més pot ajudar a fer créixer el nostre esport”, va explicar la nedadora catalana. I va afegir: “Tinc clar que hi ha un llegat i que el meu paper no és fonamental. Encara no sé si nedaré o si la meva funció serà animar o portar bidons als meus companys. Ara el meu focus és preparar-me per entrar en l’equip de les 14 nedadores convocades.” En la copa d’Espanya femenina, el CN Sant Andreu és el gran dominador i ja ha aconseguit onze títols consecutius. El curs passat, a la Nova Escullera, el quartet format per Ainhoa Campabadal, Emma Carrasco, Àfrica Zamorano i Jessica Vall hi va posar el colofó amb el rècord de 4x100 m estils (3:56.33).
Llicenciada en biomedicina, Jessica Vall va tenir una eclosió tardana, però va ser capaç de bastir un gran palmarès internacional amb el punt culminant de la medalla de bronze en els 200 m braça del mundial de Kazan del 2015. Durant l’acte, Vall va ser obsequiada per part del club amb una fotografia on apareix amb totes les seves medalles internacionals. Aquesta imatge quedarà exposada per sempre més a la piscina Pere Serrat en homenatge a una de les nedadores més emblemàtiques del Sant Andreu. “He intentat portar la natació a una altra dimensió, envoltada de valors com la companyonia o l’esperit d’equip”, va sentenciar la nedadora del somriure etern.
