Laura Ester anuncia la retirada a final de curs

La por­tera Laura Ester (Bar­ce­lona, 1990), cam­pi­ona olímpica, mun­dial i euro­pea amb Espa­nya, set vega­des gua­nya­dora de la Cham­pi­ons amb el Saba­dell, i una de les grans refe­rents mun­di­als d’aquest esport, ha deci­dit reti­rar-se a la fi de curs, segons que ha anun­ciat aquest dilluns. “Deixo la selecció i el water­polo en aca­bar de tem­po­rada. Ho deixo sent cam­pi­ona de tot”, ha asse­gu­rat entre llàgri­mes en una com­pa­rei­xença davant dels mit­jans de comu­ni­cació al Cen­tre d’Alt Ren­di­ment (CAR) de Sant Cugat del Vallés.

Paja­rito, com la coneix el món del water­polo, tri­ada en diver­ses oca­si­ons millor por­tera en grans com­pe­ti­ci­ons, ha mar­cat una època tant a la selecció espa­nyola com al CN Saba­dell. “No ha estat fàcil pren­dre aquesta decisió. Ha estat el moment de tan­car l’etapa, el millor moment, sent cam­pi­o­nes de tot, després de l’or olímpic a París”, ha dit Laura Ester, asse­guda en una ban­queta acom­pa­nyada de les seves meda­lles olímpi­ques i davant d’una por­te­ria, allí on va començar tot quan tenia 12 anys.

Asse­gura sen­tir-se afor­tu­nada per una car­rera llarga cul­mi­nada amb tres meda­lles olímpi­ques, cinc en Mun­di­als, tres en Euro­peus, a més de set Copes d’Europa i tretze Lli­gues amb el Saba­dell. “No ha estat fàcil pren­dre la decisió i em sento molt afor­tu­nada. El dia ha arri­bat avui. Li he donat mol­tes vol­tes i quin millor moment que després de gua­nyar un or olímpic i dir de ser que sóc cam­pi­ona de tot”, ha comu­ni­cat Laura Ester.

La meta ha agraït tot el que li ha donat el water­polo, un esport que li ha ense­nyat “molts valors” entre els quals ha des­ta­cat “el com­promís, la com­pa­nyo­nia, el sacri­fici i l’esforç”. Laura Ester resu­meix la seva car­rera amb la paraula “feli­ci­tat”. “Por­tem dotze anys dalt de tot, tot fruit del dur tre­ball i tot el que hem acon­se­guit és gràcies a les meves com­pa­nyes, que han estat la meva segona família. El water­polo es queda en bones mans”, ha afir­mat. “Sola­ment vull donar les gràcies a tots, me’n vaig feliç pel vis­cut”, ha comen­tat la por­tera, qui creu que el seu millor record va ser el Mun­dial de Bar­ce­lona de 2013, en el qual Espa­nya va acon­se­guir l’or.

Pre­gun­tada pels seus plans de futur, Laura Ester ha dit que ara és el moment de tocar por­tes i de veure les dife­rents opci­ons que té. Men­tres­tant aca­barà la tem­po­rada on va començar, al CE Medi­ter­rani, una manera de tan­car el cer­cle. “La meva última tem­po­rada serà allà, al Medi­ter­rani, a casa meva, allí on vaig apren­dre a jugar al water­polo i a no ofe­gar-me la pis­cina, perquè a nedar mai vaig apren­dre’n bé del tot”, ha comen­tat entre ria­lles.

Nas­cuda fa 34 anys al car­rer Badal, al bar­ce­loní barri de Sants, es va interes­sar en el water­polo perquè el col·legi on anava, el Cavall Ber­nat, i el CE Medi­ter­rani, esta­ven molt a prop de casa seva. Ara se’n va amb la missió com­plerta: “Vaig començar jugant amb els meus pre­ce­dents, després amb les meves ami­gues, i aca­baré jugant amb de les meves polle­tes”.