Bé, de vacances i recarregant bateries per al nou trimestre.

Sí, estic fent el batxillerat científic, tot i que també faig assignatures d’història, que també m’agrada molt.

M’encantaria estudiar psicologia per ajudar les persones amb discapacitat a sentir-se incloses en el món i a no sentir-se diferents.

Hi estic molt acostumada. Des que tinc memòria he conviscut amb això. Em costa vocalitzar, de vegades no controlo del tot la vista i a l’hora de caminar vaig una mica de puntetes. I normalment faig servir la mà esquerra, perquè el braç dret el tinc més curt.

M’he sentit molts cops diferent. Sovint la gent que no tenia res em feia el buit. Sempre he lluitat perquè això no passés, però com que soc tímida m’ha costat. Intento que la gent em vegi com una persona que pot fer de tot encara que tingui limitacions.

Sí, penso que puc fer el 99% de les coses, potser amb més lentitud. He fet l’educació primària i l’ESO sense pràcticament cap modificació, només amb alguna adaptació per organitzar-me el temps, però la resta, igual que els altres.

Els meus pares des de ben petita van voler que fes esport. Em van voler apuntar a patinatge, però l’entrenador no tenia gaire interès a adaptar l’esport. Després vaig fer dansa, però no hi estava gaire còmoda, i al final vaig aterrar a la secció d’esport adaptat del GEIEG i vaig anar provant de trobar-hi el meu lloc. Vaig començar amb el futbol, però érem molt pocs a l’equip i, tot i que vaig anar al CAR de Sant Cugat a fer unes tecnificacions adaptades, a partir de la pandèmia ja no hi va haver equip i l’any següent ja vaig començar amb l’atletisme.

M’agrada molt més l’atletisme. El futbol se’m feia rutinari, però amb l’atletisme mai saps com serà l’entrenament, sempre hi ha coses a millorar. Són diferents esports dins d’un de sol, i això és el que m’agrada, el canvi.

Sí, faig salt de llargada, llançament de pes i javelina, i corro 100 i 200 metres llisos.

M’encanta la javelina i el salt de llargada. També m’agraden molt els 100 metres llisos. Els 200 i el llançament de pes m’agraden però no m’acaben de convèncer.

Sí, però en l’àmbit de Catalunya. Al principi, encara que no feia grans marques, quedava primera o segona perquè hi havia molt pocs competidors. En els 100 metres llisos, on més competidors hi ha, només som tres nenes. En els estatals sí que m’he trobat amb més gent i ja no faig podis.

Sí, m’estic preparant per fer marques que em permetin anar als europeus o als mundials, perquè m’encantaria anar als Jocs de Los Angeles, però necessito millorar moltíssim.

M’entreno als vespres i intento anar-hi tres dies a la setmana, però moltes n’acaben sent dos perquè sempre tinc molta feina..., però el divendres i un altre dels dos dies no hi fallo. Als matins vaig a classe, després extraescolars, atletisme i, un cop acabo l’entrenament, acabo de fer deures també.

M’entreno amb un grup de salt, i sempre he tingut la mateixa entrenadora, que em fa entrenaments especialitzats. Sempre intenta que m’entreni amb els altres i em sento molt acollida.

És la meva via d’escapament. El meu dia a dia com a estudiant és molt monòton i en els entrenaments és quan tinc un respir per fer alguna cosa diferent. A més, em permet tenir una vida sana, desconnectar i practicar un esport que puc disfrutar en la seva plenitud.

Sí, al llarg de la meva vida m’he sentit apartada per diferents grups, sobretot a l’escola, i l’atletisme ha estat un dels pocs llocs on he pogut trobar un grup en què se’m tingués en compte.

Ara començaré tots els campionats. El primer trimestre pràcticament no competeixo, només en unes proves internes del GEIEG, i ara a partir del gener començaré. De gener a juny, sis mesos de competir i sis mesos de descans.