Suposa un punt d’inflexió. És una fita històrica, que posa de mani­fest la feina que fan els pro­fes­si­o­nals de la casa, els clubs, els juga­dors, els tècnics, els àrbi­tres i, lògica­ment, les ins­ti­tu­ci­ons que ens han donat aquest suport, com són la UFEC i, sobre­tot, el govern de la Gene­ra­li­tat, amb el Depar­ta­ment d’Esports i el Con­sell Català. No em vull obli­dar tam­poc dels ajun­ta­ments de Bar­ce­lona i Cor­nellà. Tots ells han fet pos­si­ble aquesta tran­sició cap a la liqui­dació del deute dos anys abans. El futur és pro­me­te­dor i engres­ca­dor. Podrem con­ti­nuar aju­dant els clubs i també tots els juga­dors i juga­do­res d’una manera molt més deta­llada. No només apor­tant els tècnics, com fèiem fins ara, sinó també econòmica­ment perquè puguin ser cam­pi­ons i cam­pi­o­nes de grans tor­ne­jos.

Això es remunta al juny del 2017, quan vam ser esco­llits. Ales­ho­res, vam haver de pren­dre deci­si­ons força com­pli­ca­des per sobre­viure com a ins­ti­tució. Vam fer una rees­truc­tu­ració labo­ral i vam dema­nar als clubs que ens avan­ces­sin les llicències, entre d’altres, perquè no podíem pagar els IVA tri­mes­trals ni fer front al cor­rent, cosa que impli­cava entrar en liqui­dació i no dis­po­sar de sub­ven­ci­ons públi­ques. Els tres pri­mers anys al cap­da­vant de la ins­ti­tució van ser els pit­jors de la meva vida. Quan entrava a la fede­ració, els tre­ba­lla­dors em pre­gun­ta­ven si podríem pagar els sous, quan hi havia tan­tes incer­te­ses i fac­tors que no podies con­tro­lar. Des del prin­cipi, teníem un pla de via­bi­li­tat i estratègic, i no només l’hem exe­cu­tat, sinó que l’hem acce­le­rat. Ha estat molt dur per­so­nal­ment, però la satis­facció és molt gran. Ha estat una experiència de vida i un gran apre­nen­tatge.

Un cop liqui­dat el deute, volem seguir con­so­li­dant la nos­tra fede­ració perquè sigui sos­te­ni­ble econòmica­ment, a l’hora de fer-la créixer, com per exem­ple en nom­bre de llicències i com­pe­tició inter­na­ci­o­nal. Volem seguir tre­ba­llant en la inter­na­ci­o­na­lit­zació, i això passa per començar a esta­blir acords amb fede­ra­ci­ons d’altres països i regi­ons perquè puguin venir juga­dors i juga­do­res a casa nos­tra. Això aju­darà les acadèmies i clubs de Cata­lu­nya, i també a nosal­tres com a fede­ració. Alhora, seran por­ta­veus d’aquest ADN del ten­nis català arreu. En aquest sen­tit, estem començant a tre­ba­llar en un acord amb la fede­ració xinesa perquè el nos­tre model de ten­nis català s’inter­na­ci­o­na­litzi. Estem ben situ­ats i en un futur no gaire llunyà podrem lide­rar nous pro­jec­tes en l’àmbit naci­o­nal perquè crec que la fede­ració cata­lana s’ha gua­nyat un lloc i un pres­tigi. Estic con­vençut que les noves fites les asso­li­rem amb tota la humi­li­tat, però també amb tota la con­vicció.

Per poder tenir una fede­ració sos­te­ni­ble, cal ana­lit­zar-la econòmica­ment. Can­viar els models de gestió fede­ra­tiva és impor­tantíssim. Neces­si­tem una llei de mece­natge, que les fede­ra­ci­ons puguin, en el nos­tre cas, orga­nit­zar un gran tor­neig com és el WTA 125, i al mateix temps puguin tenir un altre ingrés per poder con­ti­nuar rein­ver­tint aquests diners en la fede­ració. Una fede­ració és una enti­tat sense ànim de lucre, i hem de rein­ver­tir tots aquests diners cap a l’eco­sis­tema del ten­nis català. S’han de fer models sos­te­ni­bles, que malau­ra­da­ment encara no els tenim.

Aquesta va ser una fita com­pli­cada perquè la pri­mera edició es va dis­pu­tar el 2023, i lla­vors encara teníem un deute con­si­de­ra­ble. Havíem liqui­dat el deute amb els proveïdors, però no el ban­cari. Vam apos­tar per orga­nit­zar una com­pe­tició inter­na­ci­o­nal i feme­nina per visi­bi­lit­zar el ten­nis femení a casa nos­tra a nivell pro­fes­si­o­nal. Vam tenir, doncs, l’opor­tu­ni­tat de tirar enda­vant la segona prova WTA 125 que se cele­bra a Cata­lu­nya, a més de la que orga­nitza el Club Espor­tiu CT la Bis­bal, que fa una gran tasca. El fet de tenir un tor­neig propi com a fede­ració ens ha posi­ci­o­nat i la WTA sem­pre ens ha posat com a refe­rent. Hem estat a Tar­ra­gona, Lleida i enguany es dis­pu­tarà la ter­cera edició del 28 d’abril al 3 de maig al CT Vic. Ens fal­tarà Girona i ja hau­rem estat a les qua­tre províncies, com­plint així amb la tasca de des­cen­tra­lit­zar el tor­neig. No sé si a curt o llarg ter­mini, però que aug­menti de cate­go­ria podria ser un horitzó, tenint en compte que la sos­te­ni­bi­li­tat de la fede­ració és un prin­cipi pri­o­ri­tari.

Tota aquesta visió que tinc en l’àmbit regi­o­nal, naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal fa que puguin pas­sar coses a casa nos­tra. Les deci­si­ons que pren la ITF afec­ten en l’àmbit naci­o­nal i català. Hem d’estar als llocs on es pre­nen les deci­si­ons perquè al final això rever­teixi a tot­hom igual. Si no estàs atent o no tens la infor­mació, no pots avançar-te a pos­si­bles deci­si­ons.