És un honor que hagin volgut comptar amb mi per ser-ho, ja que crec que és una oportunitat per donar a conèixer l’esport femení, i no hi ha millor manera de fer-ho que aquesta. Poder explicar el nostre testimoni que la gent vegi que l’esport femení existeix, que hi ha més esport més enllà de l’àmbit masculí.  

És una gran oportunitat i és molt emocionant. Que una altra piragüista pugui ser ambaixadora és molt important, ja que el piragüisme no és un esport massa conegut, i que justament hagin comptat amb dues piragüistes és una forma de reivindicar tant el nostre esport com l’esport femení.

Penso que les categories femenines, en general, no tenen el mateix suport que les masculines. No només en el piragüisme, en qualsevol esport. Sí que és cert que en el piragüisme, en ser un esport més minoritari no és tanta la diferència, però no perquè no existeixi, sinó perquè l’esport no rep tanta atenció com altres.

Vaig iniciar-me quan era molt petita perquè a Banyoles s’hi donen totes les condicions. També va ser gràcies als amics que el practicaven i perquè vaig fer cursets als estius.

No diria que hagin sigut dificultats com a tal, però sí que he rebut menys atenció que els meus companys masculins. Sobretot a l’hora de reclamar algun resultat o haver de posar de manifest alguna cosa amb la qual no estàs d’acord, si ets un home et solen fer més cas. Però penso que no he trobat masses dificultats pel fet que deia: és un esport minoritari, i és poca l’atenció que se li dona. La diferència queda més suavitzada.

El moment més especial, però alhora el més dur, va ser el mundial classificatori de 2023 on vam quedar-nos a 0,038 segons de París 2024. Va ser un moment de molt d’orgull perquè era la primera vegada en 14 o 15 anys que un K2 espanyol femení entrava a la final, però veure tan a prop la classificació i que se t’escapi per tan poc és dur. Va ser una barreja d’emocions de regust agredolç

Crec que el fet que les diferents ambaixadores podem explicar la nostra història i donar a conèixer com ens vam iniciar en l’esport i el que fem és una forma de donar a conèixer que la relació entre ser una dona i poder viure de l’esport és possible.

És cert que cada cop hi ha més visibilitat i cada vegada es coneixen més àmbits de l’esport femení, però queda molt per fer. El més important és la feina que s’ha de fer a escala social, que la gent donés el mateix valor a l’esport femení que al masculí.