L’extennista Joan Aguilera i Herrera, (1962, Barcelona) un dels grans jugadors catalans dels anys vuitanta, ha mort als 63 anys en un hospital barceloní, on estava ingressat les últimes setmanes per culpa d’una malaltia, segons ha avançat el diari Marca. Els aficionats i companys el recorden sobretot pel seu revés tallat, un del més elegant que s’han vist en el circuit professional quan encara tothom jugava amb raquetes de fusta. La revolució tecnològica i física dels jugadors vindria després.

Format al Club Tennis Barcino, va ser des de jove una de les grans promeses del tennis internacional, sobretot quan es va plantar a les semifinals de l’Orange Bowl el 1980 després de ser campió d’Espanya júnior. El seu entrenador principal en la seva etapa de professional va ser el reconegut Lluís Bruguera –pare de Sergi Bruguera–.

Va ser professional durant una dècada (1981-1991) i va destacar sobretot en els tornejos de terra batuda, on va marcar el camí de moltes de les figures que vindrien després, com el mateix Sergi Bruguera, Albert Costa, Jordi Arrese, Carles Costa, Àlex Corretja, Fèlix Mantilla o Tommy Robredo.

El 1984 va arribar al número 7 de l’ATP després de guanyar el seu primer gran torneig a Hamburg. Aquella temporada també va triomfar a Ais de Provença i va arribar als vuitens de final de Roland Garros, on va topar amb una de les grans llegendes del tennis mundial, el suec Mats Wilander.

Les altres victòries en el circuit professional les va assolir a Bari (1989), Niça (1990) i un altre cop a a Hamburg (1990), en una de les seves més grans victòries ja que va tombar l’ídol local Boris Becker en tres sets. Aquell partit sempre va ser el seu millor record com a jugador professional.

També va ser finalista a Bordeus (1983), Saint Vincent (1989), Palerm (1990) i San Remo (1990). Va jugar tretze partits amb l’equip espanyol de la copa Davis entre el 1983 i el 1985, Quan va penjar la raqueta va acumular un balanç de 141 victòries i 141 derrotes.

La parella del’exjugador era la també tennista Alicia Ordiñaga. Dissabte ja va celebrar els seus 63 anys a l’hospital. Molts dels seus amics i antics rivals el van poder visitar. Fins i tot un dels seus rivals, Wilander, el va trucar per interessar-se pel seu estat de salut. A banda del tennis i els esports, la seva altra gran passió era la música. Ell mateix havia explicat que els seus dos millors amics dins el circuit van ser Fernando Luna i Jordi Arrese i en una entrevista de fa uns anys a l’Esportiu Maresme lamentava no haver-se preparat per jugar altres superfícies, a banda de la terra batuda. No va jugar mai l’obert d’Austràlia i només dues vegades a Wimbledon.

Quan va deixar de jugar va fer d’entrenador per a joves i adults al Club de Tennis Premià de Dalt.