Cimera en territori hostil
Waterpolo. L’Astralpool Sabadell juga la semifinal de la Champions contra l’Olympiacòs al Pireu i el CN Sant Andreu se les haurà amb el Ferencvàros, debutant en la final a quatre
El waterpolo català tornarà a estar perfectament representat en la fase final de la Champions femenina, entre avui i demà al Pireu (Grècia), amb la presència de l’Astralpool CN Sabadell, el defensor del títol i aspirant a la vuitena corona, i el CN Sant Andreu, que vol fer un pas endavant després del bronze assolit el curs passat en la seva estrena a la Nova Escullera de Barcelona.
La cimera del waterpolo europeu serà especialment hostil per al conjunt sabadellenc, que afrontarà la primera semifinal contra l’amfitrió, l’Olympiacòs (17.30 h, Esport 3). El campió grec intentarà redimir-se de la final perduda la temporada passada contra les vallesanes (16-10) i fer valer el factor ambiental. De fet, entre el conjunt sabadellenc (7) i l’hel·lè (3) s’han repartit deu dels tretze últims títols de la competició. El CN Sabadell té a l’horitzó la possibilitat de conquerir la vuitena corona, amb la qual cosa igualaria l’Orizzonte Catània, fins ara el club més guardonat de la Champions. L’altra semifinal (19.15 h, E3), en canvi, enfrontarà el CN Sant Andreu, en la seva segona participació en la festa de final de curs, i el Ferencvàros hongarès, que s’estrena en la principal cita de la màxima competició europea de clubs.
Rivalitat
Bregat en mil batalles, el CN Sabadell ha aconseguit sis de les seves set Champions jugant a casa i aquest cop té el repte d’assolir-ho al terreny de joc del seu principal rival en les últimes temporades. L’equip vallesà ja va sortir derrotat del Pireu en les finals contra l’Olympiacòs del 2015 (10-9) i el 2022 (11-7) i aquest cop vol canviar el guió en la primera semifinal. “L’afició és molt hostil. Saben generar un clima de pressió màxima i hem d’estar preparades. Per nosaltres és una oportunitat única. És un gran repte. Com a entrenador, més d’una vegada he somiat en la possibilitat de vèncer l’Olympiacòs a casa seva, aquest cop en les semifinals. És una fita que ens motiva, i a mi especialment. Tenim un perfil de jugadores que els agraden aquests reptes i que saben gestionar molt bé la pressió. Serà una motivació extra”, reflexionava el tècnic David Palma abans de posar rumb al Pireu. En aquest sentit, Mati Ortiz, la capitana, no amaga que s’han preparat especialment per a un ambient molt advers: “Jugar a la piscina de l’Olympiacòs és com un infern. Ja ho hem viscut abans. La grada no és molt gran, però l’afició és brutal. Tenim molt clar que dins l’aigua no podrem sentir les indicacions de l’entrenador i pràcticament ni entre nosaltres. Hem de treballar més que mai com a equip i comunicar-nos a través de les mirades o per senyes. Jugar aquest tipus de partits ens motiva molt i per això ens entrenem cada dia.”
El tècnic del CN Sant Andreu Javi Aznar admet “amb la boca petita” que posats a escollir i tenint en compte l’historial del CN Sabadell i que l’Olympiacòs és l’amfitrió, segurament el Ferencvàros sigui el contrincant més propici en les semifinals. Aznar, en tot cas, remarca el potencial del conjunt hongarès: “És un tros d’equip. Disposen de mitja selecció hongaresa i amb la italiana Valeria Palmieri a la boia. Potser com a club no ha jugat mai la final a quatre, però mires les components de la plantilla i són jugadores més experimentades que les nostres.” En el terreny esportiu, l’entrenador barceloní considera que tos dos equips tenen característiques similars: “El Ferencvàros té un joc molt semblant al nostre, amb jugadores que surten molt bé a la contra, amb un ritme molt ràpid i intens.” En aquesta mateixa línia, la campiona olímpica Paula Crespí hi afegeix: “Haurem de tenir molta cura a minimitzar les errades perquè són jugadores molt ràpides en les transicions.” El CN Sant Andreu arriba a la cita reforçat per la consecució dels tres primers títols en joc de la temporada, la copa Catalunya, la supercopa d’Espanya i la copa de la Reina. “Anem a totes i confiem plenament en la nostra capacitat”, etziba Crespí.
