Cimera en territori hostil

Riva­li­tat

Bre­gat en mil bata­lles, el CN Saba­dell ha acon­se­guit sis de les seves set Cham­pi­ons jugant a casa i aquest cop té el repte d’asso­lir-ho al ter­reny de joc del seu prin­ci­pal rival en les últi­mes tem­po­ra­des. L’equip vallesà ja va sor­tir der­ro­tat del Pireu en les finals con­tra l’Olym­piacòs del 2015 (10-9) i el 2022 (11-7) i aquest cop vol can­viar el guió en la pri­mera semi­fi­nal. “L’afició és molt hos­til. Saben gene­rar un clima de pressió màxima i hem d’estar pre­pa­ra­des. Per nosal­tres és una opor­tu­ni­tat única. És un gran repte. Com a entre­na­dor, més d’una vegada he somiat en la pos­si­bi­li­tat de vèncer l’Olym­piacòs a casa seva, aquest cop en les semi­fi­nals. És una fita que ens motiva, i a mi espe­ci­al­ment. Tenim un per­fil de juga­do­res que els agra­den aquests rep­tes i que saben ges­ti­o­nar molt bé la pressió. Serà una moti­vació extra”, refle­xi­o­nava el tècnic David Palma abans de posar rumb al Pireu. En aquest sen­tit, Mati Ortiz, la capi­tana, no amaga que s’han pre­pa­rat espe­ci­al­ment per a un ambi­ent molt advers: “Jugar a la pis­cina de l’Olym­piacòs és com un infern. Ja ho hem vis­cut abans. La grada no és molt gran, però l’afició és bru­tal. Tenim molt clar que dins l’aigua no podrem sen­tir les indi­ca­ci­ons de l’entre­na­dor i pràcti­ca­ment ni entre nosal­tres. Hem de tre­ba­llar més que mai com a equip i comu­ni­car-nos a través de les mira­des o per senyes. Jugar aquest tipus de par­tits ens motiva molt i per això ens entre­nem cada dia.”

El tècnic del CN Sant Andreu Javi Aznar admet “amb la boca petita” que posats a esco­llir i tenint en compte l’his­to­rial del CN Saba­dell i que l’Olym­piacòs és l’amfi­trió, segu­ra­ment el Ferencvàros sigui el con­trin­cant més pro­pici en les semi­fi­nals. Aznar, en tot cas, remarca el poten­cial del con­junt hon­garès: “És un tros d’equip. Dis­po­sen de mitja selecció hon­ga­resa i amb la ita­li­ana Vale­ria Pal­mi­eri a la boia. Pot­ser com a club no ha jugat mai la final a qua­tre, però mires les com­po­nents de la plan­ti­lla i són juga­do­res més expe­ri­men­ta­des que les nos­tres.” En el ter­reny espor­tiu, l’entre­na­dor bar­ce­loní con­si­dera que tos dos equips tenen carac­terísti­ques simi­lars: “El Ferencvàros té un joc molt sem­blant al nos­tre, amb juga­do­res que sur­ten molt bé a la con­tra, amb un ritme molt ràpid i intens.” En aquesta mateixa línia, la cam­pi­ona olímpica Paula Crespí hi afe­geix: “Hau­rem de tenir molta cura a mini­mit­zar les erra­des perquè són juga­do­res molt ràpides en les tran­si­ci­ons.” El CN Sant Andreu arriba a la cita reforçat per la con­se­cució dels tres pri­mers títols en joc de la tem­po­rada, la copa Cata­lu­nya, la super­copa d’Espa­nya i la copa de la Reina. “Anem a totes i con­fiem ple­na­ment en la nos­tra capa­ci­tat”, etziba Crespí.