Canvi de tendència
Waterpolo. Amb el títol de la Champions i les dues copes de la Reina, el Sant Andreu ha guanyat les tres últimes finals a l’Astralpool Sabadell després de tres grans remuntades
Bronze fa un any a la Nova Escullera, el CN Sant Andreu va escalar dos graons d’una tacada a la piscina Petros Kapagerov del Pireu per tocar el cel amb la primera Champions i confirmar el canvi de tendència en els duels contra l’Astralpool CN Sabadell. Acostumat a viure a l’ombra del totpoderós conjunt vallesà, amb set corones europees en el seu palmarès, l’equip andreuenc ha estat capaç de capgirar el guió en les tres últimes grans finals: les copes de la Reina del 2024, a Can Llong (12-13), i del 2025, a Son Hugo (17-13), i la Champions d’aquest cap de setmana, a Grècia (8-9).
En tots tres duels, la pel·lícula del partit va ser similar i el CN Andreu es va acabar emportant la victòria amb grans remuntades en el tram final, un fet que constata l’ambició i la convicció del jove grup que lidera Javi Aznar des de la banqueta. La mostra més evident d’aquests rampells finals de les andreuenques es va viure dissabte al Pireu. A 12 minuts del final, perdia per 7-4, però el conjunt barceloní va persistir i, després d’anar tota l’estona a remolc, va segellar el gol de la victòria a 2,4 segons perquè es complís el temps reglamentari. Un llançament sorprenent de la jove de 17 anys Queralt Anton rubricava un parcial d’1-5 i feia esclatar l’eufòria als aficionats andreuencs que s’havien desplaçat fins a la capital grega. “Sempre somies guanyar partits com aquest en l’últim moment. Ha estat una remuntada històrica, com vam fer en la copa de la Reina de l’any passat i en la d’aquest any. Hem cregut fins al final. Aquest és el secret d’aquest equip, que lluita, s’ho deixa tot a la piscina i mai no deixa de confiar en les seves possibilitats. Tot el partit per sota i, en l’últim moment, ens posem per davant quan només faltaven 2 segons, i s’acaba la final”, valorava el tècnic Javi Aznar, que està vivint dies de glòria en la seva onzena temporada a la banqueta andreuenca. “Estic contentíssim per les jugadores, per l’afició, que sempre ens anima, i pel club, perquè ha cregut i ha apostat per l’equip. Crec que també es mereixia tenir una Champions a les vitrines”, sentenciava el preparador barceloní, que té fins a cinc campiones olímpiques en les seves files.
L’eufòria de Queralt
Una de les protagonistes de la gesta del CN Sant Andreu va ser Queralt Anton, l’autora de les dues últimes dianes que van culminar la remuntada. “Estem flipant totes, no ens ho creiem. És increïble. Passava per allà, he agafat la pilota i he pensat que no teníem res a perdre. Ho he donat tot.” D’aquesta manera intentava relatar la confusa última acció i el seu llançament la jugadora que ja ha passat a la història del club andreuenc.
Les llàgrimes de Mati
L’altra cara de la moneda era Mati Ortiz, la capitana del CN Sabadell, que no va poder reprimir les llàgrimes en la seva última Champions. “Somiaré amb aquesta final i, a més, em faig responsable de no haver posat el braç en el llançament d’Ari Ruiz [el gol que va suposar el 8-7]”, confessava, en un gest que l’honora, una jugadora que té set Champions en el seu palmarès. I hi afegia: “M’ha sortit la plorera perquè no és com m’esperava tancar la meva carrera esportiva a Europa. Volia aixecar la vuitena copa, però no només per mi, sinó per l’equip i per jugadores com Rita Keszthelyi, que encara no l’han poguda guanyar mai.”
Cap dels dos equips tindrà gaire temps ni per a celebracions ni per a lamentacions, ja que dijous, el Sabadell, i divendres, el Sant Andreu, reprenen amb avantatge la semifinal de lliga contra el Mataró i el Terrassa, respectivament. Serà l’últim gran repte de la competició de clubs en un curs en què, més enllà de la retirada de Mati Ortiz, s’anunciaran força canvis en les files del CN Sabadell.
