Com si passés per un túnel del temps, Felipe Perrone (Rio de Janeiro, 1986) va transitar diumenge pel passadís aixecat pels seus companys del Zodiac Atlètic Barceloneta a la piscina de Can Llong per recollir el trofeu de jugador més valuós de la final de la 25a lliga del club mariner, la vintena consecutiva. Felipe va rebre el reconeixement acompanyat dels seus fills, Giovanna i Nikola, de 14 i 8 anys. El waterpolista d’origen brasiler ja havia rebut el guardó com a millor jugador de la lliga i màxim golejador el 13 de maig del 2006, quan el Barceloneta va iniciar aquesta sèrie imparable de títols. Felipe tancava un cercle virtuós a Sabadell, el de les competicions estatals, però abans de la retirada encara en té un d’obert d’abast europeu.

Tot i que hauria volgut passar més desapercebut, el capità mariner va acaparar els focus en la cerimònia de premis a Can Llong. Felipe no es volia deixar emportar pel cúmul de sensacions i tampoc es vol distreure abans de la gran cita de final de curs, la final a quatre de la Champions de Malta, entre el 30 de maig i l’1 de juny. “Sincerament, intento no pensar-hi perquè falten coses grans per fer i també és una manera de protegir-me, perquè si em deixo portar per les emocions em posaré a plorar aquí com un nen. Estic aclaparat. Ve la gent a saludar-me, veig els meus fills, que un va néixer a Itàlia quan jo estava jugant allà, l’altre vaig haver de venir corrent [...]. La meva família sempre ha estat condicionada per la meva carrera. Prefereixo no pensar-hi i ja hi haurà moments per acomiadar-me”, confessava al final de la victòria contra el KEIO Sabadell (7-12) quan se l’interpel·lava al voltant de la retirada.

Perrone ha afrontat la seva última temporada en actiu d’una manera diferent. A principi de curs, amb la complicitat dels dirigents mariners, va fer un pas al costat per donar més protagonisme als joves de l’equip i centrar-se únicament en les cites europees. No va participar en les competicions estatals fins a última hora, quan han arribat les eliminatòries al títol de lliga per poder engreixar encara més l’equip amb vista al gran repte de Malta. “Ha estat un any diferent, però també m’ha permès viure-ho al costat dels meus fills. Penso que el plantejament que vam fer a principi de curs, de moment, ha funcionat. L’equip ha sabut trobar l’equilibri, tot i que hem tingut les lesions d’Alberto Munárriz i Roger Tahull. Ha estat un recorregut diferent, però ara arriba el repte més gran i penso que l’afrontem amb confiança i preparats”, sentencia el metrònom mariner.