Per segon cop en la seva història, el Sant Pere i Sant Pau va dei­xar esca­par un 14-10 favo­ra­ble en el cinquè set, en un derbi català d'alta inten­si­tat amb un final digne de guió cine­ma­togràfic. El punt obtin­gut amb els dos sets con­que­rit segu­ra­ment anirà molt bé als tar­ra­go­nins, tot i que ara per ara és insu­fi­ci­ent per evi­tar que l'equip torni a la zona de des­cens, perquè el Sara­gossa va gua­nyar a Cara­vaca. El que és un fet irre­fu­ta­ble és que quan un con­junt dis­posa de 4 pilo­tes de par­tit con­se­cu­ti­ves i no les apro­fita, el dolor és agut i es fa com­pli­cat tro­bar-hi expli­ca­ci­ons. Del cantó blau­grana, lògica­ment, l'heroïcitat és des­ta­ca­ble i té noms pro­pis. Galindo es va posar a la línia de ser­vei i va començar a inqui­e­tar, i el cen­tral Sugra­nyes va tan­car el par­tit amb dos blo­que­jos con­se­cu­tius. El pri­mer enfron­ta­ment a cinc sets dels de Toni Ale­many d'aquesta tem­po­rada va aca­bar amb un tri­omf tre­ba­llat i molt ben patit dels que pro­vo­quen ver­ti­gen.

Cer­ta­ment, tots dos con­junts van trans­for­mar el fred que pela al pavelló coo­pe­ra­ti­vista amb un par­tidàs d'alter­na­ti­ves i d'herois i anti­he­rois. Del cos­tat tar­ra­goní, l'opo­sat argentí Chris­tian Imhoff va excel·lir, i el seu homòleg rival, el sevillà Sau­cedo, va exhi­bir la seva qua­li­tat en el retorn a Tar­ra­gona, però no va estar a la mateixa altura que el seu opo­nent.

El pri­mer set va ser del Barça perquè mal­grat que els tar­ra­go­nins van fer un joc cor­recte lide­rats per Imhoff, no van tenir ni força ata­cant ni per la zona cen­tral ni per la zona qua­tre. Els blau­grana, en canvi, van ser més equip, amb Sau­cedo ins­pi­rat i amb apor­ta­ci­ons més esporàdiques però molt efec­ti­ves de Fran Rodríguez i Sugra­nyes.

La reacció local en el segon va ser con­tun­dent i l'equip, que va arren­car amb força (5-1), va tro­bar tant Dou­glas com Alta­mi­rano, va pres­si­o­nar molt bé amb el ser­vei quan la mànega estava calenta amb l'apor­tació des de la ban­queta de Car­les Mora i dels titu­lars Alta­mi­rano i Sali­nas, i també va estar bé en el blo­queig i en la defensa.

El ter­cer set no va tenir pràcti­ca­ment cap història. De seguida el Barça va aga­far el timó i va mar­xar (2-5), i de mica en mica va soli­di­fi­car l'avan­tatge (3-9) amb un blo­queig que va inti­mi­dar els locals. El tri­omf par­cial dels visi­tants no va ser qüesti­o­nat en cap moment pels coo­pe­ra­ti­vis­tes i el 18-25 final reflec­teix la gran diferència entre tots dos equips.

L'1-4 dels com­pas­sos ini­ci­als de la quarta mànega sem­blava pre­mo­ni­tori d'un final ràpid, però no ho va ser. Tori­bio va dema­nar temps mort i l'equip va reac­ci­o­nar amb una gran con­vicció. Imhoff va con­ti­nuar el seu fes­ti­val par­ti­cu­lar i amb 10 punts en la mànega i ben assis­tit per Vlado Ste­vovski va guiar la resta de com­panys, a pesar de les grans acci­ons defen­si­ves del jove lliure del Barça Aha­ron Gámiz.

Els de Toni Ale­many van escurçar diferències en el tram final, però els tar­ra­go­nins no van dub­tar en cap moment i van tan­car el set (25-22) en una acció de l'incom­men­su­ra­ble Imhoff.

El cinquè i defi­ni­tiu set va néixer enjo­gas­sat. El SPiSP va fer el pri­mer punt i Sau­cedo va pro­tes­tar. L'àrbi­tre li va ense­nyar la groga, que va supo­sar el 2-0. Amb 8-3 i fes­ti­val tar­ra­goní tot sem­blava dat i beneït, però el Barça va res­sor­gir de les cen­dres i va igua­lar el resul­tat (8-8). Els de Tori­bio, entes­tats a gua­nyar el derbi, van superar la crisi i amb 14-10 tenien el par­tit a la mà. Però van badar, Galindo se la va jugar des de la línia de ser­vei i Sugra­nyes, amb els dos blo­que­jos ja esmen­tats va des­fer­mar l'eufòria dels gua­nya­dors i va pro­vo­car la ràbia i la impotència dels der­ro­tats.