Esport i política

Tarragona o Mersin, el dilema

Catalunya sabrà avui si ha d'organitzar els Jocs del 2013 o optar al 2017

Els turcs van perdre la darrera elecció i ara els pronòstics són d'igualtat

Trípoli també hi optava, però la revolta social a Líbia la descarta

Mario Rigau
PRESIDENT EXECUTIU DE LA CANDIDATURA
«Si guanyem serà fantàstic i farem una feina ben feta. Si no, Tarragona 2017 estarà més a prop. S'ha de tenir el cap fred. Si guanyem hem de gaudir de la festa, del fet que ja tindrem cognom olímpic. En el cas contrari, tornarem al projecte inicial i haurem deixat enrere quatre competidors: Mersin, Trípoli, Rijeka i Alexandria. He parlat amb l'alcalde i amb els membres del COE i és molt complicat fer qualsevol pronòstic. Temem una concentració solidària del vot àrab, però ja es veurà»
16
EDICIONS
s'han fet dels Jocs des que va debutar Alexandria el 1951. El 1955 es van fer a Barcelona.

Tar­ra­gona sabrà avui a través d'una tru­cada telefònica si ha d'orga­nit­zar els Jocs Medi­ter­ra­nis del 2013 que se cele­bra­rien del 21 al 30 de juny o si ha d'espe­rar a l'octu­bre vinent per saber si es fa càrrec dels del 2017. La seu de la can­di­da­tura serà el lloc on s'esce­ni­fi­carà cap a quarts de set de la tarda el punt final o el punt i seguit del somni tar­ra­goní. El Comitè Inter­na­ci­o­nal dels Jocs Medi­ter­ra­nis farà minuts abans el recompte dels vots eme­sos a través del cor­reu electrònic, un sis­tema inno­va­dor ade­quat als temps de crisi que deter­mi­narà si els Jocs del 2013 es fan a Tar­ra­gona o a la ciu­tat turca de Mer­sin. El cens és de 78 votants. Trípoli, òbvi­a­ment, no té cap pos­si­bi­li­tat. La revolta social que ha escla­tat a Líbia ha aca­bat d'anor­rear defi­ni­ti­va­ment les escas­ses pos­si­bi­li­tats que tenia d'alber­gar els Jocs. Mario Rigau, el pre­si­dent exe­cu­tiu de Tar­ra­gona 2013, té clar que la votació serà ajus­tada: «Mai tens la segu­re­tat quan es tracta de vota­ci­ons i et mous per tendències, però crec que la lluita serà molt igua­lada.»

La ciu­tat turca de Mer­sin, que té 800.000 habi­tants, ja va per­dre la dar­rera votació con­tra Vólos i Larissa, les seus defe­nes­tra­des pel CIJM per no haver com­plert els ter­mi­nis exi­gits ni gene­rar cap expec­ta­tiva de futur pels seus pro­ble­mes de gestió i d'eco­no­mia, però, pre­senta un pro­jecte atrac­tiu i com­pe­ti­tiu en què des­taca un gran cen­tre poli­es­por­tiu, la seva joia de la corona. Tar­ra­gona, de 140.000 habi­tants, té el camp del Nàstic, l'estadi de Camp Clar que es remo­de­larà, un nou pavelló que tindrà una capa­ci­tat per a 3.000 espec­ta­dors, la sin­gu­la­ri­tat de la Tàrraco Arena i la força de les dotze sub­seus que li donen suport, entre d'altres actius que ja van ser reco­ne­guts per la comissió ava­lu­a­dora, que va visi­tar la ciu­tat el setem­bre pas­sat i que va mar­xar encan­tada de la vida, lide­rada pel gene­ral libanès Sou­hail Khoury.

Un favor al CIJM.

Tant Mer­sin com Tar­ra­gona, però, li fan un favor al CIJM després d'haver revo­cat els Jocs als grecs i ara espe­ren un premi, ja sigui al 2013 o bé al 2017. Si Tar­ra­gona, que avui mateix sig­na­ria ser la seu del 2017, és l'esco­llida haurà de reta­llar alguns dels pro­jec­tes que tenia pre­vis­tos pel 2017 i pas­sar d'un pres­su­post pre­vist de 290 mili­ons a 250 mili­ons d'euros, tot i l'ampli­ació de dis­ci­pli­nes espor­ti­ves fins a les 31, perquè hau­ria de seguir fil per randa el calen­dari espor­tiu que tenia Vólos. Si ara no sortís tin­dria mol­tes pos­si­bi­li­tats de fer el pro­jecte amb més calma el 2017 i esgar­ra­par algun equi­pa­ment més, com el segon pavelló, per exem­ple. Per una banda, el CIJM li deu­ria un favor per fide­li­tat i li faria una mala jugada si no li con­cedís els Jocs, però per l'altra, el cer­ta­men hau­ria recai­gut en tres edi­ci­ons con­se­cu­ti­ves en ciu­tats de la ribera nord de la Medi­terrània (Alme­ria, Pes­cara i Mer­sin) i seria més com­pli­cat que n'arribés una quarta. Amar Addadi, el pre­si­dent del CIJM, va dir ja fa temps que s'hau­ria de seguir la norma no escrita de l'alter­nança entre nord i sud per garan­tir la bona salut dels Jocs, però tal com estan les coses, amb els Jocs més que malalts, ago­nit­zant, Addadi farà bé de pre­miar els fidels abans que no es des­munti la para­deta d'uns Jocs poc atrac­tius i pres­cin­di­bles que no dis­po­sen de grans figu­res però que dei­xen les ciu­tats ben arre­gla­des.

La vila medi­terrània.

Pel que fa a la vila medi­terrània, un pro­blema greu si els Jocs es fan el 2013, Tar­ra­gona pro­posa una solució ima­gi­na­tiva, amb apar­ta­ments modu­lars mòbils que fabrica una empresa cata­lana i que se situ­a­rien al Com­plex Edu­ca­tiu de Tar­ra­gona, l'antiga uni­ver­si­tat labo­ral, i que després, en bona part, serien tras­lla­dats cap a l'Aràbia Sau­dita, un fet que alleu­ge­ri­ria el cost del llo­guer. Tot ple­gat alber­ga­ria uns 3.000 atle­tes. Els altres podrien anar a les sub­seus i la vila pels àrbi­tres s'ins­tal·laria a la ciu­tat de repòs i vacan­ces.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)