El retorn al Nàstic per motius tele­vi­sius (Voley TV en directe i E3 en dife­rit ahir a la nit) va ser­vir per recu­pe­rar les gran sen­sa­ci­ons de la tem­po­rada pas­sada, els finals de par­tit apas­si­o­nats amb el locu­tor cri­dant a tot drap, l'afició dreta i entre­gada i els juga­dors esbo­jar­rats d'ale­gria. Des de la gran semi­fi­nal que va per­dre el SPiSP con­tra l'Uni­caja –amb der­ro­tes memo­ra­bles per la com­pe­ti­ti­vi­tat exhi­bida i la gran­desa del rival–, l'equip no havia tor­nat al pavelló grana i ahir hi va sege­llar la per­manència i la presència en la fase per al títol amb un tri­omf incon­tes­ta­ble que reflec­teix la tasca per­se­ve­rant de la tem­po­rada. L'estiu pas­sat, el club va vore­jar la des­a­pa­rició i es va haver de cons­truir un equip amb un pres­su­post molt limi­tat. L'encar­re­gat de dur-ne les reg­nes va tor­nar a ser Alberto Tori­bio, que ha conduït el mira­cle i que, en 3 anys a Tar­ra­gona, pre­senta un full de ser­veis impe­ca­ble amb un cinquè i un ter­cer lloc. Dis­sabte vinent, els coo­pe­ra­ti­vis­tes tan­ca­ran sense cap pressió a la pista del Barça la fase regu­lar i sabran el seu rival de quarts de final.

El Vecin­da­rio té una plan­ti­lla molt potent, però va ser infe­rior en tot, fins i tot pel que fa a l'espe­rit i les ganes. El pri­mer set del tar­ra­goní va ser gai­rebé per­fecte. Tot i que, sobre­tot en atac els cana­ris tam­poc no van estar gens mala­ment i que la seva estre­lla Bar­cala ja va pre­sen­tar símpto­mes que tenia un mal dia o d'haver estat molt ben estu­diat pels coo­pe­ra­ti­vis­tes, el Vecin­da­rio va aguan­tar les embran­zi­des locals sense abai­xar els braços. De tota manera, els de Tori­bio, amb Vlado Ste­vovski superb en la col·locació, sem­pre van anar gua­nyant i al final no van patir gens. Els 9 punts de l'opo­sat Imhoff van ser la punta de llança, però Dou­glas també va ser eficaç pel cen­tre, Alek­sandr Ste­vovksi va tenir un inici ful­gu­rant inter­ve­nint en els pri­mers minuts i Tey va pres­si­o­nar bé amb el ser­vei. La recepció, molt bona, va con­tri­buir a des­ple­gar tot el joc.

El ser­vei de Ronchi va gene­rar pro­ble­mes en el segon set (3-6 i temps mort de Tori­bio). El Vecin­da­rio va arri­bar a tenir un marge de 4 punts (4-8), però els locals van anar reta­llant diferències (11-12). En aquest moment, el tècnic visi­tant Tommy Álva­rez va situar Deniz en el lloc d'un abso­lu­ta­ment des­cen­trat Bar­cala. L'equip canari es va revi­far i va tor­nar a gua­nyar de 4 (16-20). El tri­omf par­cial canari sem­blava ine­vi­ta­ble. Tori­bio va fer entrar Xavi Mora en el lloc d'Alta­mi­rano, des­a­for­tu­nat. El tar­ra­goní va ser el revul­siu que l'equip neces­si­tava amb un blo­queig (16-20) i després va ser clau des de la línia de ser­vei. Imhoff, el blo­queig de Dou­glas, cla­ri­vi­dent i deci­siu en tot l'enfron­ta­ment, i la irre­gu­la­ri­tat dels rivals van fer la resta, i el SPiSP es va adju­di­car una mànega que sem­blava per­duda (25-23). D'entrada, els cana­ris no van notar gaire el cop moral en el ter­cer set i ana­ven gua­nyant (6-10), tot i que en el moment en què els de Tori­bio els van superar ja no hi van tenir pos­si­bi­li­tats i, amb ben poca esma, van cedir amb con­for­misme en un final en què els locals van estar tocats pels déus.