Sis valors afegits

La relació entre la fase pel títol de la super­lliga i el Sant Pere i Sant Pau ha estat sem­pre com­pli­cada, una cir­cumstància mar­cada per la lògica d'un equip modest que sem­pre ha pri­o­rit­zat la sal­vació, però a la vegada agraïda, ja que el sol fet d'acce­dir-hi com ha fet de manera con­se­cu­tiva en les tres últi­mes tem­po­ra­des ja és sinònim d'èxit. Tret de l'enfron­ta­ment con­tra el Barça de la dar­rera lliga, els tar­ra­go­nins s'han enfron­tat con­tra els millors equips sem­pre que han arri­bat a jugar el play-off. En aquesta ocasió la mira­cu­losa clas­si­fi­cació també els ha empa­re­llat en el duel de quarts que demà comença a Tar­ra­gona con­tra el CAI Terol, que dis­sabte va gua­nyar la copa.

Per això, per l'enti­tat dels rivals, també són lògics els resul­tats obtin­guts, amb només dos tri­omfs en tota la història en les fases finals la tem­po­rada pas­sada con­tra el Barça en els quarts de final. Els tar­ra­go­nins, cer­ta­ment, hau­rien pogut gua­nyar qual­se­vol dels tres enfron­ta­ments poste­ri­ors que van tenir de semi­fi­nal con­tra l'Uni­caja perquè van ser igua­ladíssims. El 3-0 final favo­ra­ble als anda­lu­sos va ser enganyós, però a la vegada un digne colofó per a la millor tem­po­rada de la història. El pri­mer con­tacte dels coo­pe­ra­ti­vis­tes amb el play-off es va pro­duir en la històrica tem­po­rada 1999/2000, amb un duel con­tra Uni­caja en les semi­fi­nals que els anda­lu­sos van resol­dre per 0-2, però amb un tri­omf agònic per 2-3 a Tar­ra­gona. En la tem­po­rada ante­rior, però, l'equip ja s'havia situat entre els vuit pri­mers. En aque­lla època, però, la fase pel títol només la juga­ven els qua­tre pri­mers. En l'exer­cici 2008/2009 es va donar un fet curiós. En la lliga regu­lar el SPiSP havia der­ro­tat en els dos par­tits l'Uni­caja, tota una gesta. Quan van arri­bar els quarts de final, però, el millor equip espa­nyol de la dècada dels noranta va res­sor­gir.