El Sant Pere i Sant Pau no va poder obrar el mira­cle a la pista del tot­po­derós CAI Terol, que va gua­nyar el par­tit i el pas a semi­fi­nals de pri­mer moment. Els ara­go­ne­sos van ofe­rir un joc col·lec­tiu amb cons­tants alter­na­ti­ves que va dei­xar els tar­ra­go­nins sense oca­si­ons per a la sor­presa. El con­junt d'Alberto Tori­bio va acu­sar el des­gast de l'esforç fet per asso­lir la per­manència –al llarg de la llo­a­ble segona volta– i no va poder estar al màxim nivell en els quarts de final per al títol, sobre­tot en l'enfron­ta­ment d'ahir, tal com reco­nei­xia el tècnic coo­pe­ra­ti­vista al final del matx.

La des­feta en els play-off, lògica des de tots els punts de vista, sig­ni­fica el comiat a la tem­po­rada 2010/2011 per al SPiSP. Un final prou dolç si es té en compte el punt de par­tida dels tar­ra­go­nins, mar­cat pels pro­ble­mes econòmics que han exi­git el millor del tècnic i els juga­dors per man­te­nir l'equip en la màxima cate­go­ria del volei­bol esta­tal. Tori­bio ja va plan­te­jar l'eli­mi­natòria de quarts amb el Terol com una recom­pensa al tre­ball fet durant la tem­po­rada. En aquest sen­tit i mal­grat les difi­cul­tats, és remar­ca­ble que el SPiSP no va neces­si­tar sal­var-se en la dar­rera jor­nada, sinó que fins i tot va entrar en la lluita dels vuit millors com a setè clas­si­fi­cat.

Amb referència estricta al segon par­tit de quarts, el CAI se'l va adju­di­car amb més faci­li­tat que el duel a Tar­ra­gona. El tri­omf s'explica pel seu joc col·lec­tiu i divers. El tècnic local no va dub­tar a fer jugar tots els seus homes i la rotació no va per­ju­di­car ni de bon tros el poten­cial del CAI. Cáceres amb 11 punts i Ber­nal, Batista i Oroz, amb 7 cadascú, van obrir escletxa. Els 12 blo­que­jos, 5 de Tor­res, i els 5 punts de ser­vei van com­ple­tar l'arse­nal local.