La pugna que han pro­ta­go­nit­zat els res­pon­sa­bles d'Esports del govern català i el pre­si­dent de la UFEC, David Moner, des que Ivan Tibau va ser nome­nat com a secre­tari gene­ral, ha desem­bo­cat en la con­vo­catòria d'elec­ci­ons en l'orga­nisme que agrupa les fede­ra­ci­ons cata­la­nes. David Moner, en el punt de mira de la secre­ta­ria, ha deci­dit blin­dar-se en el càrrec i es tor­narà a pre­sen­tar per acon­se­guir que les fede­ra­ci­ons li donin el seu suport explícit ara que es posa en qüestió algu­nes de les acti­vi­tats i com­petències de l'orga­nit­zació.

El prin­ci­pal ene­mic polític de David Moner és el sena­dor Josep Mal­do­nado, antic secre­tari gene­ral de l'Esport i pre­si­dent de la sec­to­rial d'Esports de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya (CDC). Mal­do­nado és pre­si­dent de la Taula Asses­sora de l'Esport Català i va ser el prin­ci­pal vale­dor d'Ivan Tibau en la secre­ta­ria gene­ral. El con­flicte amb Moner ha esde­vin­gut una qüestió per­so­nal i això fa encara més difícil que puguin arri­bar a un acord de bona con­vivència. Les bones rela­ci­ons que va man­te­nir Moner amb els antics direc­tius d'Esports de la Gene­ra­li­tat, sota el paraigües d'ERC, i els elo­gis que va fer, sobre­tot per l'aug­ment de recur­sos econòmics des­ti­nats a les fede­ra­ci­ons, van coure, i molt, en alguns sec­tors de Con­vergència, que hau­rien con­si­de­rat que Moner –que mai ha ama­gat que vota CiU– els hau­ria traït. Així, un cop recu­pe­rat el govern hau­ria arri­bat l'hora de pas­sar comp­tes. Ivan Tibau va fer unes decla­ra­ci­ons en aquest mateix diari després de pren­dre pos­sessió del càrrec en les quals va recor­dar que, pro­ba­ble­ment, la UFEC podria per­dre com­petències i veu­ria reta­lla­des algu­nes sub­ven­ci­ons. Moner va res­pon­dre uns dies després que la seva enti­tat era, de fet, molt més eficaç i fia­ble que qual­se­vol orga­nisme públic. El con­flicte, doncs, ha estat latent uns mesos amb movi­ments des de les dues ban­des.

Mal­do­nado ha tre­ba­llat perquè la UFEC canviï de mans i fins i tot ha pen­sat en can­di­dats via­bles per relle­var Moner, com ara el secre­tari tècnic de la secció d'hand­bol del Barça, Enric Masip. Moner, per la seva banda, podia fer dues coses: espe­rar que s'acabés el man­dat (2012) i resis­tir la pressió i el des­gast del govern i de fede­ra­ci­ons afins o fer-se valer i avançar, com ha fet, la comesa elec­to­ral. Això obli­garà totes les fede­ra­ci­ons a pro­nun­ciar-se i, al mateix temps, s'ajor­narà el nome­na­ment del delfí de Moner a la UFEC, un tema que fa temps que està a l'agenda no escrita de l'orga­nisme.

Moner (78 anys) va ser nome­nat pre­si­dent de la UFEC el 1996, després de ser pre­si­dent de la fede­ració de natació i des de lla­vors ningú s'ha pre­sen­tat a cap elecció per des­ban­car-lo.