REYES ESTÉVEZ
Atleta català
“Si em foto quatre patacades canviaré”
L'atleta català prepara l'adaptació als 3.000 obstacles després del pas reeixit pels 1.500
L'objectiu és embutxacar-se el bitllet per a Londres
Reyes Estévez (Cornellà, 1976) torna avui a la competició a Sabadell després d'un any i mig allunyat de les pistes. Ja ha tancat la seva etapa en els 1.500 m i torna amb la il·lusió de guanyar-se una plaça per als que serien els seus quarts Jocs Olímpics. Des de fa algunes setmanes s'entrena a les ordres de Maria Carbó per preparar el salt als 3.000 m obstacles i en espera de recuperar la beca que la federació espanyola encara li té congelada.
Aspira a participar en els quarts Jocs Olímpics, com porta la preparació?
M'estic entrenant sense pressió. El canvi de prova que vull fer és complicat. El més important ara mateix és fer un bon treball hivernal. He d'agafar volum, fons i força al gimnàs per quan torni a la pista i comencin els mítings, cap al maig, estar en la millor forma possible.
Quina és la dificultat principal que li comporta el canvi de prova?
El ritme és més portable, no es va tan ràpid, però en canvi s'ha de treballar més al gimnàs per agafar volum. El que més respecte em fa és el pas pel rial, m'he d'entrenar bé la tècnica. Els obstacles no em fan patir perquè sóc alt, tinc bones cames per saltar-los i hi tinc la mida presa. És com tot, amb paciència i treball segur que sortirà bé.
Ja té clar quin camí seguirà per aconseguir la mínima olímpica?
L'objectiu és aconseguir-la al més aviat possible. Després vull participar en el campionat d'Espanya, en què espero classificar-me entre els tres primers, i crec que així tindria la plaça per als Jocs assegurada.
Per què es va decantar pels 3.000 obstacles?
Abans del campionat d'Europa de Barcelona ja vaig dir que seria la meva última cursa dels 1.500 m independentment del resultat final. És llei de vida que una persona perdi velocitat i explosivitat. Notava que si la carrera era lenta i estava ben col·locat hi tenia possibilitats, perquè encara mantinc el canvi de ritme; en canvi, si era ràpida em podia mantenir entre els més ràpids, però al final no podia lluitar amb els més joves. No volia que se'm recordés per ser allà però no fer res. Vaig veure clar que si volia anar als Jocs Olímpics havia de canviar de prova. Al principi, dubtava entre els 5.000 i els 3.000 i em vaig decantar per la segona opció, perquè els 3.000 sempre m'han anat fenomenalment bé. El que em feia més respecte eren els obstacles i veig que tampoc els passo malament.
Quines possibilitats creu que té?
És un any complicat, perquè no ho he fet mai i no sé com reaccionaré. Potser d'aquí a un mes m'he fotut quatre patacades i decideixo passar-me als 5.000. Pel que m'han comentat, hauria de sumar entre 25 i 30 segons a la meva marca en llisos. La meva marca és de 7:37 i, per tant, hauria de córrer els 3.000 obstacles amb un temps de 8:07, que seria una súper marca, de sobres per classificar-me per a la final olímpica. I si és una final tàctica, sent un corredor de 1.500 podria passar de tot. Però tot això és sobre el paper. Ara he d'entrenar-ho.
