Líder en un altre món

Palència, Tar­ra­gona, Màlaga, Niça, Tene­rife, Salònica, Ate­nes, Fama­gusta i Tehe­ran. No és el tra­jecte per a juga­dors de rol exi­gents, ni la pro­posta de baix cost d'una agència de viat­ges interes­sada en la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat. Ni un nou Ori­ent Express del Medi­ter­rani tret de Palència. Es tracta de les ciu­tats on el more­llenc Jordi Gens ha jugat a volei­bol pro­fes­si­o­nal­ment, encara que l'adjec­tiu, amb el sen­tit estricte de la defi­nició, no es va com­plir en la dar­rera etapa al Panat­hi­naikòs. Jordi Gens (el Morell, 1978) ha estat un dels millors col·loca­dors cata­lans dels últims anys i el suc­ces­sor natu­ral del gran Cosme Pre­na­feta, bar­ce­loní que es va fer un tip de gua­nyar títols amb l'Uni­caja Alme­ria. Amb 33 anys i esta­blert i casat a Ate­nes, on diri­geix un gimnàs, li va arri­bar una pro­posta tan lucra­tiva com inver­sem­blant: fit­xar pel campió de la lliga iranià. La llu­nya­nia, els tòpics i les gene­ra­lit­za­ci­ons sem­pre injus­tes indu­ei­xen a l'error i a l'Iran, encara que sem­bli estrany, el volei­bol és un dels esports que ara mateix mou més afi­ci­o­nats. “És l'esport número u”, asse­gura Gens, que és col·loca­dor titu­lar del Paykan, el líder de la lliga i rival sem­pi­tern del Saipa perquè tots dos són pro­pi­e­tat dels dos majors fabri­cants d'automòbils de l'Iran. “Si vols com­prar un cotxe d'una marca estran­gera et costa el tri­ple i per això aquests dos grups en venen molts. Aquí la crisi no es nota i els con­trac­tes que ofe­ri­xen doblen els de països euro­peus”, explica el more­llenc, que de moment ha sig­nat només per una tem­po­rada tot i que li ofe­rien dos anys de con­tracte: “pri­mer vull veure com m'adapto”. Entre els fac­tors que han permès que el pro­ducte inte­rior brut d'aquesta república islàmica a mig camí entre el Pròxim Ori­ent i Àsia es dis­pari des­taca l'expor­tació de petroli i de gas natu­ral i el caviar.

De moment, les coses li van força bé. El seu equip és líder, ell és titu­lar i es pren amb filo­so­fia els sin­gu­lars cos­tums ira­ni­a­nes, sobre­tot els que fan referència a limi­tar o direc­ta­ment a pres­cin­dir dels drets feme­nins. Admet, però, que la seva estada és pro­vi­si­o­nal i que li seria impos­si­ble que­dar-s'hi. “La meva dona va venir per Nadal i es va haver de posar el burca i por­tar sem­pre la cin­tura tapada amb una fal­di­lla.
Tot i amb això, a la capi­tal hi ha menys extre­misme que quan t'endin­ses en els pobles més petits, en què la cul­tura és molt més radi­cal. Tehe­ran no és peri­llosa.” Gens relata també altres par­ti­cu­la­ri­tats que imposa la teocràcia: “L'alco­hol esta pro­hi­bit i també ho estan totes les cade­nes ame­ri­ca­nes de men­jar ràpid pel con­flicte que tenen aquest dos països. I les xar­xes públi­ques d'inter­net també estan limi­ta­des; nomes t'hi pots con­nec­tar amb un pro­grama anti­fil­tres.”

En la seva família, la pre­cur­sora d'experiències espor­ti­ves a l'estran­ger va ser la seva ger­mana Marta, desig­nada per la fede­ració espa­nyola com la millor juga­dora del segle XX i que ara és entre­na­dora del CVB Barça. Va dis­pu­tar el cam­pi­o­nat italià fent un parèntesi a la seva car­rera prolífica i d'èxit en la super­lliga espa­nyola, en què va mili­tar sem­pre en els equips cap­da­van­ters. Fos com fos, el cas és que abans d'ater­rar a Tehe­ran, Gens també havia jugat en les lli­gues espa­nyola, fran­cesa, grega i xipri­ota, en què va ser deci­siu perquè el seu equip, l'Anort­ho­sis, acon­seguís el títol el 2008.

Una dada que demos­tra l'esclat del volei­bol a l'Iran és que el selec­ci­o­na­dor abso­lut és l'argentí Julio Velasco, con­si­de­rat un dels millors tècnics del món encara que no tri­omfés diri­gint la selecció espa­nyola. Velasco va obte­nir un bon gra­pat de títols en la lliga ita­li­ana i fins i tot va asses­so­rar equips de fut­bol del cal­cio. La selecció mas­cu­lina de l'Iran és la dot­zena del rànquing mun­dial. El Paykan ha estat el campió de les últi­mes sis lli­gues i també du sis títols asiàtics con­se­cu­tius. Va ser ter­cer en el mun­dial de clubs del 2010 i quart el 2009.

Què té el more­llenc per ser un juga­dor tan bus­cat arreu? És bon direc­tor de joc, té caràcter i con­tri­bu­eix en el blo­queig amb una bona capa­ci­tat de salt i intuïció. A més, atre­sora una experiència que s'ha gua­nyat a pols. Quan va jugar per pri­mer cop la super­lliga el setem­bre del 1996 a Tar­ra­gona amb 18 anys, va tenir la sort de tenir al seu cos­tat el seu com­pany sevillà Gus­tavo Sau­cedo, que s'ha reti­rat enguany. Tots dos havien coin­ci­dit abans a Palència i també van retro­bar-se més tard a Niça, on van tri­om­far . Gens va ser inclòs el 2003 en el sis ideal de la lliga fran­cesa, una de les més potents d'Europa, un guardó que li fa una il·lusió espe­cial.