Esport i política

Excel·lència congelada

Política esportiva. El COE pagarà el mateix que a Pequín per cada medalla que obtingui la delegació espanyola: 94.000, 48.000 i 30.000 euros per l'or, la plata i el bronze

Ni els espor­tis­tes olímpics poden que­dar ali­ens al moment econòmic. Per pri­mera vegada en 28 anys, el Comitè Olímpic Espa­nyol (COE) ha con­ge­lat els pre­mis per meda­lla que pagarà als seus espor­tis­tes que excel·lei­xin en la pròxima cita olímpica. Mal­grat tot, l'èxit olímpic es paga, i molt bé. Sobre­tot l'or, a 94.000 euros. La plata (48.000) i el bronze (30.000) bai­xen molt.

Ser espor­tista d'elit no és fàcil. Par­ti­ci­par en uns Jocs, encara menys. I gua­nyar meda­lla o diploma ja és excep­ci­o­nal. Però té premi, i no escàs. A més de les beques inhe­rents a tot espor­tista d'elit –que li per­me­ten ser pro­fes­si­o­nal– i dels con­trac­tes publi­ci­ta­ris, l'arri­bada de pro­fes­si­o­nals als Jocs Olímpics va por­tar apa­re­llat l'assumpte dels incen­tius econòmics (en el fut­bol, pri­mes) depe­nent dels resul­tats.

Inflació impa­ra­ble

A Los Ange­les, fa 28 anys, el COE només es va haver de gra­tar la but­xaca per pagar l'or de Luis Doreste-Roberto Molina en vela, la plata de la selecció de bàsquet i de Lasúrte­gui i Cli­ment en rem i el bronze de l'atleta José Manuel Abas­cal i dels piragüistes Her­mi­nio Menéndez i Ramos Misioné. L'or es pagava a tres mili­ons de pes­se­tes, que es el que valien dos VW Golf. Avui, amb els 94.000 euros de l'or, te'n podries com­prar qua­tre, una dada que demos­tra la pro­gressió impa­ra­ble d'aquests incen­tius. De Seül 88 a Bar­ce­lona 92, la cotit­zació de l'or es va apu­jar un 60%; la de la plata, un 100%, i la del bronze, un 67%. Per si no fos poc, entre Bar­ce­lona i Atlanta hi va haver un altre aug­ment del 25% lineal i, ja en plena boge­ria desen­fre­nada de nous rics, a Pequín 2008 va caure un altre 25% per als ors i els bron­zes i un 20% per a les pla­tes.

Tot això, amb una vari­a­ble afe­gida de la quan­ti­tat de meda­lles: de les cinc de Los Ange­les i les qua­tre de Seül es va pas­sar a les 23 de Bar­ce­lona (14 d'or), les 16 d'Atlanta, les 11 de Syd­ney, les 19 d'Ate­nes i les 18 de Pequín. El resul­tat final, en euros, ha estat d'una inflació espec­ta­cu­lar que tot fa pen­sar que es fre­narà a Lon­dres.

Paralímpics al 10%

La reper­cussió dels Jocs Paralímpics no té la dimensió de la cita olímpica, i la seva retri­bució és tan irrisòria que hau­ria de fer enver­me­llir més d'un res­pon­sa­ble, i més tenint en compte que els espor­tis­tes paralímpics no són pro­fes­si­o­nals i han de tre­ba­llar per viure i entre­nar-se quan poden. Els ors es paga­ran a 10.000 euros (1.000 més que a Pequín) i les pla­tes i els bron­zes s'han con­ge­lat a 5.000 i 3.000. És, apro­xi­ma­da­ment un 10% del preu dels atle­tes sense dis­ca­pa­ci­tat. En els esports en què només es pot obte­nir una meda­lla el barem és de 15.000, 7.500 i 4.500. Per con­tra, en els esports d'equip cada espor­tista rebrà 5.000, 2.500 i 1.500 euros, res­pec­ti­va­ment.

42
per cent
es va incrementar el premi per una medalla d'or entre el 2000 i el 2008. Des dels Jocs de Barcelona, els premis s'han doblat.

A punt de cobrar el premi diferit de La Caixa

Els olímpics de Seül i, sobretot, els de Barcelona, van competir amb la promesa d'una gratificació extra, espontània i sense condicions, oferta per La Caixa, l'anomenada Llibreta Campions, que consistia en una mena de fons de pensions que es podia rescatar quan el medallista fes 50 anys, una edat a què alguns ja han arribat –entre els catalans, Manel Estiarte i Josep Maria van der Ploeg, en la foto– i la majoria ho farà en els pròxims anys. La resta de catalans beneficiats (18) tenen ara entre 39 i 48 anys. La iniciativa va partir de Joan Antoni Samaranch, president del COI i molt vinculat a l'entitat financera, i preveia pagar 600.000 euros per l'or (100 milions de pessetes d'aleshores), 421.000 per una plata i 300.000 per un bronze. També hi havia premis per als quarts classificats (180.000 euros) i per als cinquens (120.000) En total, La Caixa va comprometre gairebé 50 milions d'euros –més del doble dels previstos per l'entitat–, que s'afegien als més de 15 atorgats després dels Jocs de Seül. L'operació també incloïa els Jocs d'hivern d'Albertville 92. En total, se'n van beneficiar 676 esportistes. Amb aquestes magnituds, la iniciativa no va tenir continuïtat. Però compte, aquests premis només s'atorgaven als medallistes individuals. Per als integrants d'equips amb medalla, els premis eren molt menors, ja que es partia d'1,2 milions, 841.000 i 600.000 euros (or, plata i bronze) i, per exemple, en l'equip de futbol campió (amb Pep Guardiola, Albert Ferrer i Toni Jiménez), d'una vintena d'integrants, l'or es pagava a uns 60.000 euros. També hi havia recompensa per títols i medalles en mundials i europeus, i també per rècords. Però no tot és de color de rosa. Com ja han comprovat els que ja han arribat als 50 anys, Hisenda se n'endú una bona picossada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)