“Homes i dones poden fer el mateix”

N'hi segueix havent, però men­tre que en molts àmbits es pre­nen mesu­res per cor­re­gir-ho, fins i tot en l'exèrcit, en el món de l'esport encara queda molt camí per fer. Més enllà de les modi­fi­ca­ci­ons legals hi ha un tema de men­ta­li­tats que és molt difícil de can­viar. Hi ha hagut una minis­tra de defensa, però una entre­na­dora del Barça ens cos­ta­ria molt d'ima­gi­nar.

Sí, perquè encara pesen més els pre­ju­di­cis i els este­re­o­tips. Això té molt a veure amb el cos, i el cos està envol­tat de cert tabú. La mas­cu­li­ni­tat se sol reforçar molt en l'esport de com­pe­tició.

En l'esport se la valora més per la part estètica que com a pro­ta­go­nista. En la fórmula 1 i el ciclisme, per exem­ple, la dona és un mer ele­ment de deco­ració i no pro­ta­go­nista per si mateixa. Homes i dones poden fer les matei­xes coses, però sem­bla que quan ho fa una dona té menys valor. Aque­lles qua­li­tats en què les dones des­ta­quen més es valo­ren poc.

La dona només surt quan hi ha uns Jocs. De sobte, des­co­brim que hi ha noies que juguen a hand­bol i water­polo. La resta
de l'any, la diferència de línies entre esport mas­culí i femení és aber­rant.

Depèn de l'acti­vi­tat. En algu­nes encara hi ha eti­que­tes de gènere. Avui sabem que tot­hom pot fer de tot, però les men­ta­li­tats encara pesen. Hi ha esports als quals les noies no ens sen­tim con­vi­da­des.