L'efecte mirall

Car­les Mora és un dels exem­ples que demos­tren que la con­so­li­dació d'un equip d'elit en una ciu­tat pro­du­eix un efecte de millora accen­tu­ada del plan­ter, tant per un procés d'emmi­ra­lla­ment i empa­tia amb els ídols com per l'habi­tual millora dels recur­sos humans tècnics apli­cats a la base. Quan el Sant Pere i Sant Pau de Tar­ra­gona va pujar el maig del 1996 a la màxima cate­go­ria a Gijón, Mora tan sols tenia sis anys. Però l'afer­ma­ment del club va pro­vo­car la seva irrupció. La seva apa­rició en la super­lliga va ser molt pre­ma­tura i amb només setze anys ja par­ti­ci­pava en con­vo­catòries del pri­mer equip i fins i tot sor­tia en moments pun­tu­als a fer el seu ser­vei flo­tant enve­ri­nat, una de les seves senyes d'iden­ti­tat. Ara, amb 22 anys, és un col·loca­dor con­sa­grat i forma part de l'Ushuaïa Eivissa, un equip ascen­dit en el dar­rer exer­cici que ha aca­bat cinquè.

Mora va ser desig­nat el millor juga­dor de la pri­mera volta i en el còmput glo­bal de la fase regu­lar –el títol es deci­dirà en un play-off entre els qua­tre millors– ha estat el millor col·loca­dor i inclòs en l'equip ideal. La seva altura (1m96) li per­met ser un juga­dor de per­fil poli­va­lent perquè, a banda de diri­gir l'equip amb les seves pas­sa­des, con­tri­bu­eix en el blo­queig, una de les seves grans vir­tuts al marge del seu ser­vei. Men­tal­ment, de ben jove­net ja es va veure que era des­car­tat i que la pressió no el tena­llava. Quan tenia només quinze anys (2005) ja va ser una peça bàsica en el títol esta­tal juve­nil que va obte­nir el SPiSP –era el més petit del grup–. L'estiu del 2011, però, el club tar­ra­goní va reti­rar-se de la super­lliga per motius econòmics després d'haver-hi jugat tretze tem­po­ra­des en quinze anys. Va ser un estiu fatídic per al volei­bol català perquè el Barça també va ple­gar veles. Mora va optar lla­vors per accep­tar l'oferta del Palma, però el club balear també va reti­rar-se abans de l'inici de la lliga. Final­ment, va jugar a Sara­gossa i va debu­tar en la super­lliga en el rol de col·loca­dor titu­lar –a Tar­ra­gona era el segon de Vlado Ste­vovski–. Va ser triat en l'equip ideal de la lliga, la mateixa desig­nació que ara ha rebut. La tra­jectòria li va valer ser un dels con­vo­cats per al preolímpic euro­peu, tot i que final­ment va ser des­car­tat. En el seu currículum figura també la plata en els Jocs Medi­ter­ra­nis de Pes­cara i és un dels espor­tis­tes tar­ra­go­nins més ben situ­ats per par­ti­ci­par el 2017 en els Jocs Medi­ter­ra­nis a casa.