Trencant barreres

Camí ple de pedres

No ha estat gens fàcil el camí del CVB Barça des del seu nai­xe­ment. L'acord de col·labo­ració amb el club blau­grana va enviar la secció a la cate­go­ria més baixa del vòlei femení, de la qual l'equip ha fugit esca­lant cate­go­ries any rere any. El 2011, el propòsit de San­dro Ros­sell de reta­llar el pres­su­post de les sec­ci­ons i fer-les com­pe­tir només en l'àmbit català, es va con­ver­tir en poc menys que una sentència de mort per al CVB Barça, que ales­ho­res es tro­bava a la super­lliga 2 amb algu­nes juga­do­res pro­fes­si­o­nals en la plan­ti­lla. A diferència d'altres sec­ci­ons amb menys sort –casos del beis­bol o del mateix equip mas­culí de vòlei blau­grana–, el CVB Barça va sobre­viure a l'esto­cada gràcies a les dures nego­ci­a­ci­ons amb la direc­tiva blau­grana i al com­promís de les juga­do­res, que van assu­mir seguir com­pe­tint pel club sense cobrar. L'equip no només va superar el cop, sinó que amb una clara situ­ació de des­a­van­tatge res­pecte d'altres equips pro­fes­si­o­na­lit­zats, va seguir crei­xent com­pe­ti­ti­va­ment i, superant tots els pronòstics, arri­bar a la super­lliga, on, de nou, ha dei­xat tot­hom boca­ba­dat amb una tra­jectòria bri­llant que, després de clas­si­fi­car-se per pri­mera vegada per a la copa de la Reina, va camí de con­cloure amb una altra gesta inèdita com és llui­tar de manera directa pel títol als play-off. “Ens hem superat a cada pas. Ningú donava un duro per nosal­tres i no només ens vam man­te­nir sinó que estem arri­bant a dalt de tot. En ascen­dir a la super­lliga el nos­tre objec­tiu era la per­manència. Ens deien que faríem el ridícul i ara estem a punt de clas­si­fi­car-nos per als play-off”, explica la pre­si­denta del CVB Barça, Geor­gina Tomàs.

Amb la con­se­cució de l'ascens a la super­lliga, el pri­mer equip del CVB Barça va haver d'emi­grar al pavelló de l'Hos­pi­ta­let Nord per dis­pu­tar els seus par­tits –també hi fa dos entre­na­ments set­ma­nals–, atès que les ins­tal·laci­ons de l'INEFC, on se seguei­xen entre­nant els altres tres dies de la set­mana i on també ho fan una gran part de les cate­go­ries infe­ri­ors del vòlei femení blau­grana, no com­plien els requi­sits quant a il·lumi­nació neces­sa­ris per ser seu de par­tits de la màxima divisió del volei­bol femení.

En el retorn a la cate­go­ria d'or del vòlei esta­tal les coses no podien anar millor. Després de setze jor­na­des, l'equip diri­git per Marta Gens –con­si­de­rada millor juga­dora cata­lana de vòlei de la història–, és ter­cer en la clas­si­fi­cació amb 30 punts. A només tres jor­na­des de la con­clusió de la tem­po­rada regu­lar, el CVB Barça té molts números d'aca­bar en alguna de les qua­tre posi­ci­ons de play-off, fet històric per al club.

Les pro­ta­go­nis­tes d'aquest èxit són les juga­do­res, majo­ritària­ment uni­ver­sitàries, que, sense cobrar ni un duro, dedi­quen gran part del seu temps lliure a entre­nar-se cinc cops per set­mana –com pro­fes­si­o­nals– i a jugar par­tits els caps de set­mana. Però res d'això seria pos­si­ble sense una estruc­tura forta i amb cri­teri al dar­rere. La força del CVB Barça prové de la base. En els últims set anys, el nom­bre de juga­do­res dels equips infe­ri­ors de la secció ha pas­sat de 60 a 220. La feina con­ti­nu­ada en el vòlei for­ma­tiu ha estat la clau per al crei­xe­ment de la secció i ha permès fer el trànsit de cate­go­ries amb natu­ra­li­tat i eficiència. “El nos­tre pla estratègic és poten­ciar tots els nos­tres equips de manera que les cadets, juve­nils, infan­tils, etc., com­pe­tei­xin tan amunt com sigui pos­si­ble”, asse­gura Tomàs.

Ame­na­ces i objec­tius

El pro­digiós recor­re­gut del CV Barça ha tren­cat esque­mes, però l'èxit sem­pre atrau ombres. “L'increïble ren­di­ment de les noies ha diri­git l'atenció de molts clubs pro­fes­si­o­nals, com­pe­ti­dors nos­tres, cap a les nos­tres juga­do­res. És ine­vi­ta­ble”, afirma Tomàs. Com es pot llui­tar con­tra això? Una vegada més, com­promís i sen­tit comú. L'arma per defen­sar-se de l'interès d'altres clubs, on les juga­do­res serien pro­fes­si­o­nals i tin­drien un sou, és el fet que aquí les juga­do­res juguen al club de la seva vida, són a prop de casa i poden con­ti­nuar els estu­dis, fet al qual donen molta importància també les seves famílies. “Al cap i a la fi, del vòlei només en podrien viure, en el millor dels casos, uns pocs anys”, sen­ten­cia la pre­si­denta del CVB Barça.

L'objec­tiu de la secció, ara, és man­te­nir el gruix de juga­do­res del pri­mer equip, la majo­ria joves, per tal de seguir pro­gres­sant i a curt o mitjà ter­mini con­ver­tir-se en un club refe­rent al volei­bol esta­tal. El propòsit sem­bla des­ca­be­llat tenint en compte que par­lem d'un equip no pro­fes­si­o­nal com­pe­tint en un mar d'equips pro­fes­si­o­na­lit­zats, però aques­tes noies ja han demos­trat sobra­da­ment que per a elles els impos­si­bles no exis­tei­xen.