La presència dels corredors més importants del pilot serveix als organitzadors de les curses per vendre la prova als quatre vents. Són temps complicats, també per al ciclisme, i qualsevol filó és bo per intentar atraure inversors, públic i qualsevol incentiu que contribueixi a il·luminar el camí. Els Purito, Wiggins, Valverde, Scarponi... són els noms que han servit per difondre una Volta que només per la simple pertinença al World Tour ja hauria de ser garantia de vàlua i vendre's sola. Ahir, en la primera jornada de ciclisme d'elit per les terres catalanes, els noms propis no van fallar. Ben al contrari: es va lliurar la primera batalla, que al final va acabar per empat, però que hauria pogut provocar les primeres diferències en la general entre els favorits a proclamar-se campions de la ronda catalana.

Els responsables de destapar la caixa dels trons van ser els corredors de l'Sky, que van aprofitar un tall instantani en el pilot a causa de la caiguda d'un corredor i, enmig del desconcert i els dubtes, van imprimir un ritme fort després de coronar el Collsacreu per tercera vegada i superar el darrer obstacle de la jornada. L'equip britànic, amb Wiggins al capdavant, es va llançar cap a la línia de meta en els últims 15 quilòmetres intentant dinamitar la prova des del principi. En l'edició passada, el campió del Tour de França va tenir una presència més aviat discreta i, a més, va acabar abandonant després de la infernal etapa a Port Ainé. Però aquest any ningú dubta que l'anglès ha desembarcat a Catalunya amb força i amb ganes d'aigualir la festa a Joaquim Rodríguez. Ve de fer una estada al Teide i la Volta serà el testimoni més directe del seu estat de forma. Però Wiggins no té les seves cames com a única arma, sinó que disposa d'un bloc sòlid i potent que el flanqueja. Són actors secundaris amb potència de líder. Gregaris que poden pujar al primer graó del podi en qualsevol moment, com és el cas del colombià Rigoberto Urán, que la temporada passada ja va guanyar una etapa catalana.

Però l'envestida de l'Sky va trobar la resposta dels favorits. Purito, Valverde, Scarponi, Gesink i Martin no es van deixar sorprendre i van seguir les passes dels britànics. Si no haguessin reaccionat a temps avui potser haurien sortit de Girona amb 28 segons de diferència, el temps que va tenir d'avantatge el grup capdavanter de tretze corredors, amb les figures principals, respecte al pilot. El temps no és excessiu i no hauria suposat cap daltabaix, però hauria servit de cop moral. El que va quedar clar és que els caps de cartell també són els favorits per a la victòria final veient com van córrer ahir.

El primer líder és Gianni Meersman (Omega), que va ser el més ràpid dels tretze capdavanters i va guanyar la partida a l'espanyol Alejandro Valverde (Movistar), que es perfilava com el més ràpid, però es va haver de conformar amb el tercer lloc.