Valero Rivera, que ha de deci­dir aques­tes set­ma­nes si con­ti­nua amb la selecció espa­nyola o accepta una oferta mul­ti­mi­lionària de la fede­ració de Qatar –que orga­nit­zarà el mun­dial del 2015– és també el selec­ci­o­na­dor català més relle­vant que ha tin­gut aquest esport. El 2000 va ser esco­llit, amb tots els honors, per diri­gir l'equip naci­o­nal en un par­tit al Palau Olímpic de Gra­no­llers con­tra la cam­pi­ona del món, Suècia. El Palau es va omplir amb 9.000 enfer­vo­rits afi­ci­o­nats que van pro­pi­ciar un petit mira­cle. Els cata­lans van tom­bar Suècia (30-28) lide­rats per Enric Masip, Xavi O'Calla­han i el mons­tre David Bar­ru­fet sota els pals. Aque­lla selecció, de fet, hau­ria tin­gut tots els números per impo­sar una certa jerar­quia mun­dial. Rivera va inten­tar nego­ciar amb Juan de Dios Román, para­do­xal­ment l'actual pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola i el seu prin­ci­pal ava­la­dor, la con­vo­catòria d'altres cracs de l'època que esta­ven con­cen­trats amb Espa­nya –Jordi Núñez, Anto­nio Ugalde, Mari­ano Ortega i Andreu Txepkin–, però no se'n va sor­tir.

Rivera va ser selec­ci­o­na­dor català fins al 2003. El par­tit del 8 de maig con­tra Sèrbia-Mon­te­ne­gro (21-23) ja el va diri­gir Manuel Mon­toya, que encara ocupa el càrrec, tot i que la fede­ració admet que no té recur­sos per orga­nit­zar par­tits. Mon­te­ne­gro es va decla­rar inde­pen­dent el maig del 2006 després d'un referèndum. Aquí, seguim espe­rant que Espa­nya accepti que els cata­lans puguin, almenys, con­vo­car una votació simi­lar.

Valero, com Johan Cruyff, va ser­vir per pres­ti­giar la selecció cata­lana i tot i que el 2006 ell mateix va decla­rar que Cata­lu­nya podria arri­bar a com­pe­tir inter­na­ci­o­nal­ment, les por­tes (una a una), s'han anat tan­cant. Així, el 2008 la fede­ració espa­nyola el va reclu­tar per al seu propi pro­jecte. L'entre­na­dor, amb una ambició i capa­ci­tat de tre­ball insu­pe­ra­bles, va accep­tar el repte i el resul­tat ha estat insu­pe­ra­ble: el segon títol mun­dial per a la selecció espa­nyola. I ho ha fet amb un equip sense grans figu­res amb la capa­ci­tat de lluita i la fe com a prin­ci­pals armes. Quan va ser fit­xat per la fede­ració s'esta­ven fent tràmits per a la naci­o­na­lit­zació de Laszlo Nagy i Siar­hei Rutenka, dos dels millors juga­dors del món. L'un va triar Hon­gria i l'altre, Bie­lorússia. En comp­tes de des­mo­ra­lit­zar-se, va fer creure als seus juga­dors que sense ells també podien arri­bar al cim.

I ho van fer.