Jocs Olímpics de waterpolo femení
2012
Més que un referent
HISTÒRIA · Les jugadores catalanes van ser els pilars fonamentals de la selecció que va guanyar la medalla de plata en el seu debut en uns Jocs Olímpics consolidació · Aquesta medalla és fruit de la tasca realitzada des dels planters dels clubs catalans
La propera cita serà el campionat del món de Barcelona, en què tindran l'oportunitat de mostrar el seu talent a casa
Marta Bach
Posició
Club actual
Ciutat
Ana Copado
Posició
Club actual
Ciutat
Anna Espar
Posició
Club actual
Ciutat
Laura Ester
Posició
Club actual
Ciutat
Maica García
Posició
Club actual
Ciutat
Ni en el millor dels somnis. Això és el que devia pensar la delegació espanyola de waterpolo femení després d'aconseguir la medalla de plata en la seva primera participació en uns Jocs Olímpics. La gesta, que es va aconseguir a Londres l'estiu passat, va ser la culminació de la feina feta durant molts anys en un esport amb poc pes en el panorama esportiu estatal, però que per uns dies va ocupar les portades de tots els diaris. L'epicentre de l'èxit cal situar-lo a Catalunya, bressol del waterpolo a l'Estat.
Feia setze anys que aquesta disciplina no guanyava una medalla olímpica. L'última vegada va ser als Jocs Olímpics d'Atlanta 96, quan el conjunt masculí, amb una representació nacional important, va aconseguir la medalla d'or en vèncer Croàcia en la final (7-5). Així doncs, sense tenir la història a favor, el conjunt espanyol arribava a la capital anglesa sense pressions, amb res a perdre i tot a guanyar. Pocs agosarats s'haurien atrevit, abans de l'inici del campionat, a apostar per aquest equip, que només havia aconseguit fins llavors una plata en l'europeu de Màlaga del 2008. Les mateixes jugadores ja consideraven la participació a Londres un premi, però a mesura que el campionat anava avançant van retrobar les bones sensacions ja viscudes al preolímpic a la ciutat italiana de Treste, i el somni es va acabar convertint en una realitat.
Nou catalanes per a la història
Tot i la derrota en la final contra el potentíssim conjunt nord-americà per 5-8, l'actuació de les jugadores catalanes –nou de les tretze que componen el bloc estatal– va ser impecable. A banda d'aquestes nou jugadores també va ser determinant el rol d'una altra jugadora del CN Sabadell, Pilar Peña, formada a l'Alcorcón de Madrid. Totes elles van portar el pes de l'equip durant el campionat i la seva presència va ser indispensable per arribar a la final i aconseguir la medalla, com així ho reflecteixen les estadístiques. L'olotina Jennifer Pareja va ser la màxima anotadora del seu equip en la final amb tres gols, seguida de la barcelonina Anna Espar, que va fer els altres dos.
No és fàcil fer-se un lloc en un esport com el waterpolo i aquestes noies ho han aconseguit, però no han estat soles en aquest llarg camí. El gran paper de la selecció en el campionat va ser el reflex de la feina que es fa als clubs catalans des de fa molts anys. Sabadell (sis de les seves nedadores van ser medallistes a Londres), Mataró i Sant Andreu són els clubs més destacats, però també s'ha de subratllar la gran tasca de clubs com el Rubí, el Sant Feliu, el Terrassa, el Manresa i el Martorell, que cada cop aposten més per la secció femenina. En l'àmbit estatal comptem amb una lliga força discreta, en què el Sabadell és el dominador indiscutible.
Aquesta medalla no va ser només un pas gegant per a la promoció del l'esport en general, sinó que també una recompensa per al waterpolo català.
No s'aturen a Londres
Tot i l'eufòria viscuda després d'aquesta gran proesa, el waterpolo català no ha deixat de créixer, res més lluny de la realitat. Londres només va ser l'inici d'un llarg recorregut que tot just comença. Des dels clubs catalans es continua fomentant i potenciant la secció femenina que, en l'àmbit estatal, ha aconseguit posicionar-se al mateix nivell que la masculina, que ha participat quinze ocasions en els Jocs.
Aquesta generació està cridada a fer coses importants. Enguany, l'equip té l'oportunitat de tornar a fer història en el mundial de natació que se celebrarà a Barcelona del 19 de juliol al 4 d'agost, en què de ben segur les jugadores del país tornaran a portar el timó. Ningú descarta que al podi es parli català.
Ona Meseguer
Posició
Club actual
Ciutat
Mati Ortiz
Posició
Club actual
Ciutat
Jennifer Pareja
Posició
Club actual
Ciutat
Pilar Peña
Posició
Club actual
Ciutat
Roser Tarragó
Posició
Club actual
Ciutat
Més enllà de la selecció
No és casualitat que deu jugadores de l'actual selecció espanyola de waterpolo siguin catalanes. Tampoc ho és que sis jugadores del CN Sabadell fossin subcampiones olímpiques fa gairebé un any. Sis, ni més ni menys. Anna Espar, Laura Ester, Maica García, Mati Ortiz, Jennifer Pareja i Pilar Peña han fet història amb la selecció espanyola i ara tenen l'oportunitat de fer el mateix amb el seu club.
El Club Natació Sabadell Astralpool jugarà la segona final four de la seva història els dies 26 i 27 d'abril a la ciutat hongaresa d'Eger. El Vouliagmeni grec serà el primer obstacle que hauran de superar per accedir a la final. El Sabadell es consolida així com el referent del waterpolo estatal després d'estar invicte en la lliga i a Europa i després de molts anys d'esforç i superació.
En la seva època prodigiosa (2000-2009), el Sabadell va assentar les bases per construir un equip que anhelava trofeus de major importància en l'àmbit internacional i que no estava disposat a conformar-se amb menys del que es mereixia.
L'equip, dirigit per Nani Guiu, ja es va proclamar campió de la màxima competició europea de waterpolo el 2011. Aleshores, ja estava consolidat el projecte que dos anys enrere havia desbancat el seu etern rival en la lliga, el CE Mediterrani, que va regnar del 1991 al 1999. Des d'aleshores, l'equip no ha fet més que créixer i fer-se un lloc en l'elit del waterpolo femení sense perdre l'ambició.
El penúltim èxit el van signar en la copa de la Reina. Les vallesanes van aconseguir imposar el seu domini una edició més en derrotar el CN Terrassa en la final. S'ha adjudicat les últimes sis edicions i en total ha conquistat nou títols.
Ara mateix, el club sabadellenc és el principal referent del waterpolo català gràcies a la feina que es fa des de les categories inferiors. El dubte és saber com poden repercutir els problemes econòmics que pateixen.